La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

12 de gen. 2011

Freud i els "noeuropeus"

Després d'un parell de dies i encara amb la ressaca del Nadal al cap i a la panxa :-) anem tornant a la normalitat de mica en mica. I tornar a la normalitat en el meu cas, significa no fer res del que normalment és considerat normal... (visca la repetició de paraules!) Ahir vaig tenir l'honor d'assistir a una conferència que duia com a títol "Freud i Stalin a Mèxic", dins el cicle de conferències "Freud i els no europeus", que es duu a terme al museu Freud de Viena.
Si bé la figura del pare de la psicoanàlisi ha estat d'alguna manera rebatuda i posada en dubte en els darrers temps, ningú no pot negar la seva importància i el paper que va jugar històricament dins la història de la filosofia i de la psicologia.
La primera part de la conferència (que és la que resumiré aquí, perquè és la que em va semblar més interessant) va ser impartida pel professor Rubén Gallo (a dreta de la pantalla, una foto del seu llibre "Freud's Mexico"), un mexicà que viu als Estats Units i que s'ha dedicat a investigar la relació de Freud amb Mèxic, una relació que aparentment no va existir, ja que la psicoanàlisi es va descobrir i aplicar majoritàriament a Europa. De manera brillant, apassionada i enèrgica, Gallo ens va explicar que a través d'un dels llibres que Freud no es va endur al seu exili a Londres, va descobrir que aquest autor austríac havia estat en contacte amb un jutge mexicà, de nom Raúl Carrancá y Trujillo, el qual s'havia interessat moltíssim per la psicoanàlisi i per Freud. Al llarg de la seva vida aquest exitós advocat i jutge, des de ben jove, va aplicar les teories de la psicoanàlisi en l'estudi dels presos a Mèxic. Es va posicionar a favor que els presos gaudissin del dret a visites per tenir sexe (no només els qui havien tingut bon comportament). Gallo també ens va aportar proves que hi havia hagut correspondència entre els dos personatges i el moment d'esplendor de Carrancá va arribar quan es va trobar amb el cas Ramon Mercader, l'assassí de Trotsky.
Carrancá va decidir aplicar la psicoanàlisi amb Mercader, per descobrir les causes per les quals va matar Trotsky, ja que l'assassí havia donat una explicació absolutament inversemblant del perquè va matar el rus. Carrancá va estar sis mesos aplicant les tècniques freudianes amb Mercader, sis hores al dia, però no li va poder treure ni una paraula.
El jutge mexicà, però, va arribar a la conclusió que Mercader havia matat Trotsky per un acusat complex d'Èdip. És provat que en aquest crim, la mare de Mercader, Caridad Mercader, i el seu amant, Leonid Eitingon, havien volgut sacrificar el català, Mercader (que sempre va dir que era ciutadà belga :-)) pel crim contra Trotsky.
Interessant conferència que va acabar amb la conclusió que Mercader va portar a l'extrem el marxisme i va donar ple sentit al terme "wild Marxism".

PS = Continuarem posant-nos al dia d'esdeveniments vienesos, la cituat no ha canviat gens, segueix tan maca com sempre, encara que el sol sigui car de veure.

13 comentaris:

Nuria ha dit...

Muy interesante el estudio de la relación de Freud y México.
La verdad es que, a pesar de que el psicoanálisis es un tema que me parece muy interesante, desconozco bastante esta técnica.
No sé si en toda España pero al menos sí en mi región el psicoanálisis no se aplica en absoluta; algunos amigos de hispanoamérica hablan mucho de él y creo que en ocasiones, bien llevado a la práctica, puede dar con el origen de muchos de nuestros problemas actuales.
Aquí también el sol se hace de rogar, tenemos luvia y lluvia y más lluvia y lo dice una amante de la lluvia, pero claro, todo tiene un límite.
Besotes

Dona invisible ha dit...

Nuria, creo que el psicoanálisis tuvo su auge en los años treinta-cuarenta (si no me equivoco, Freud muere en el 39) y luego dejó de estar de moda y se utilizaron otras técnicas, aunque me parece que algunos psicólogos (pocos) continúan utilizándola. A mí también me parece muy interesante esta técnica, aunque no sé mucho (un día mi novio hizo un intento con un amigo y fue muy interesante :-)).
De momento aquí no llueve mucho y el tiempo se está comportando, pero sé que volverá el crudo invierno, lo sé.
Besosssss!

Laura Uve ha dit...

Hola Dona,
Quina conferència més curiosa i entretinguda. Em sembla que, ja fa temps que la psicoanàlisi, té molts seguidors a Sudamèrica.
Ara bé l'assassinat de Mercader des del punt de vista històric està molt clar, malauradament es van assassinar molts trotskistes (a Espanya mateix i concretament a Catalunya, els dirigents del POUM, Nin i Maurin, van ser assassinats per stalinistes). D'això sabia molt George Orwell, al seu meravellós llibre: Homenantge a Catalunya parla d'aquests temes..., la seva novel.la "1984" és una esplèndida alegoria del stalinisme....

Bé, sobre la psicoanàlisi, els plantejaments són molt misògins respecte les dones: tot està resolt amb l'enveja del penis i el complexe d'Electra...hummm....

És interesant el tema del subconscient i dels somnis...

Va ser una persona innovadora al seu moment i suposo que, com tot, hi ha aspectes que es poden salvar i altres no.

Gràcies pel teu comentari... m'ha encantat.

Ptnssss

ROSALIA ha dit...

Leyendo tu entrada parecía en un punto a una historia de novela negra. Precisamente la novela que debatimos mañana en el Club Negro, tiene de protagonista a un policía psicólogo que cita mucho a los padres del psicoanálisis y durante las seis novelas de la serie se habla sobre técnicas y estudios sobre la compleja personalidad de ciertos asesinos.
Muy buena entrada Dona Invisible.

Dona invisible ha dit...

Laura, sobre Mercader, sí sí ara està tot documentat i se sap perfectament qui va donar l'ordre i per què. Era un estalinista convençut i d'aquí que el conferenciant parlés de "Wild Marxism". Però en aquell moment de la investigació, s'havia de descobrir què havia passat. En Gallo ens va mostrar fotos de com van reconstruir el crim (a la foto del llibre es veu en Mercader amb el cap embenat) i el jutge s'ho prenia molt seriosament, intervenia en la representació, feia de víctima o d'assassí. De George Orwell també vaig llegir "1984", una bona novel·la.
Sobre la misogínia en relació a la psicoanàlisi jo crec que hem de posar-ho en el context en què es van elaborar aquests plantejaments: anys 30, una societat reprimida, en què tota malaltia es va associar amb el sexe, que d'alguna manera tots vivien sennse llibertat. Vaig llegir de Freud "El malestar en la cultura" i en general em va agradar, però no la part clarament misògina del llibre, en què arribar a afirmar que les dones sentim enveja del penis (!). Però, bé, vull creure que es tracta d'un sentiment de l'època i, com tu dius, hi ha aspectes que se salven i aquest no n'és un.
Déu n'hi do quin rotllo de resposta que m'ha sortit. Gràcies per llegir-me.
Una abraçada!

Rosalia, sí sí a mi també em va semblar totalment una història de novel·la negra l'assassinat de Trotsky per part de Mercader i com es va resoldre per part del jutge. Jo crec que Freud ha influït molt també escriptors i segur que l'autor de la novel·la que comenteu l'ha llegit i en sap molt, de psicoanàlisi. Per analitzar les ments dels assassins està claríssim que és una bona tècnica i així ho va entendre el jutge mexicà Carrancá.
Gràcies, Rosalia.
Una abraçada!

Ofelia ha dit...

Curiosament estic lleigint sobre les diferencies entre Freüd i Jung i amb la perspectiva que dona el temps, les veig enmarcades en una epoca gloriosa del pensament i desenvolupament de la conciencia. Dona l'impressio de que encara no s'ha creat res significativament nou des d'aleshores.
Bona estada i que segueixis gaudint i fent nos reso dels teus interessant interessos.
Una gran abraçada***

Dona invisible ha dit...

Ofèlia, ostres quina coincidència amb Freud! Jo també penso això que tu dius: que avui no hi ha grans pensadors ni idees noves... és una època també de crisi del pensament.
Gràcies, continuaré informant-vos sempre que pugui.
Una megaabraçada!

oliva ha dit...

Interesante. No conocía nada sobre la relación entre S. Freud y el juez Raúl Carrancá y Trujillo. Aunque el juez llevara a la práctica técnicas del sicoanálisis con el asesino de Trotsky y con otros presos de cárceles mexicanas y pensando en la actualidad, México es uno de los países más violentos, agresivos y corruptos de América, supongo que lo que me has enseñada a través de tus palabras no tendrán estos lodos...
Pero si creo que los complejos infantiles, carencias desde la más tierna infancia y falta de privación de lo necesario, da como consecuencia inseguridad, miedos y temores absurdos que muchas veces te persiguen por mucho tiempo...

Es agradable que vuelvas a tu deseada rutina, haciéndonos pensar.

Un abrazo.

Dona invisible ha dit...

Hola, Oliva!
Yo tampoco tenía ni idea de la relación de Freud con este juez mexicano (al que no conocía). Tienes razón sobre México actualmente y la violencia... creo que haría falta muchísimo más que invertir en terapias como el psicoanálisis para atacar ese gran problema, pero sin duda ayudaría... Mucha parte de razón tenía Freud en muchas cosas (aunque en algunas se pasó tres pueblos, como en su opinión respecto a las mujeres).
Gracias por seguir ahí, Oliva.
Un abrazo!

don vito andolina ha dit...

Hola,bellísimo blog, lindísimas entradas,si te gusta la palabra en el tiempo,la palabra en el tiempo,la poesía,te invito al mio,será un placer,es
http://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
gracias, buen miércoles, besos dispersos.

Dona invisible ha dit...

Hola, don vito, gracias. Cuando tenga un momentito, echaré un vistazo a tu blog. Bienvenido, vuelve cuando quieras!

Jaume ha dit...

Com sempre, faig comentaris setmanes després de que publiquis l'entrada. A que soc encantador? ;)

Primer de tot, has escrit que la psicoanàlisi es va "descobrir" i crec que seria més adient dir que es va crear o fundar. Ja que no era una cosa que fos allà i de sobta fos trobada com, per exemple, si ho seria un estel o una llei de la física.

Segon, no és que la psicoanàlisi passàs de moda, simplement que el psicòlegs han anat emprat cada vegada més el mètode científic. El mètode de Freud era subjectiu i per tant poc científic.

De tota manera, no es pot negar que va ser l'equivalent a una estrella pop per a la psicologia i que, gracies la difusió que en va fer d'aquesta, avui te l'estatus de ciència per mèrits propis.

Dona invisible ha dit...

Hola, Jaume!
potser la paraula "descobrir" no és el del tot adient, tens raó. En tot cas, a mi m'agradaria més "va néixer" de la mà de... més que "crear" o "fundar", que aplicaria més a objectes o a empreses que no pas a teories.
Sobre el que comentes de la subjectivitat, bé jo penso que la psicologia es distingeix de la psquiatria precisament perquè aplica tècniques menys científiques, no? En fi, no és que en sigui cap experta, jo.
Una abraçada!