La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

29 de gen. 2011

Misfits, una sèrie d'herois antiherois

Una de les meves passions inconfessables en els darrers temps són les sèries de televisió, que consumeixo de manera compulsiva quan tinc una estona, a falta de televisió a casa, en aquest aparell des del qual escric.
Algú va dir que la qualitat actualment no és en el cinema sinó en les sèries; jo no diria tant, però sí que algunes tenen guions fantàstics i comparables als grans en la Història del cinema. És la meva manera d'entretenir-me i fugir una mica d'aquest món boig que ens ha tocat viure.
Fa poc un amic al twitter va recomanar la sèrie "Misfits", sèrie anglesa a cavall entre la comèdia i el drama, i em vaig disposar a veure-la. De seguida em vaig adonar que allò m'enganxaria i em vaig empassar les dues temporades com qui menja entrepans de Nutella :-)
La sèrie barreja la realitat i la ficció de manera magistral i ens endinsa en el món de cinc joves que han comès algun petit delicte i han de pagar-ho fent treballs per a la comunitat. La major part de l'acció transcorre al centre comunitari i comença quan tots cinc s'enfronten -juntament amb el seu supervisor- a les conseqüències d'una estranya tempesta. Després de la tempesta, tots han adquirit un poder que els fa aparentment diferents de la resta. Bé, tots llevat d'un, que està intentant descobrir durant la primera part de la sèrie, quin és el seu poder... O potser no en té cap. O sí.
El que més m'ha agradat és el tractament dels personatges, com els anem coneixent de mica en mica, i anem descobrint els herois-antiherois que són. La Kelly, la "choni" anglesa, que parla amb un indescriptible accent dels suburbis de Londres, arrestada per una baralla, obté el poder d'escoltar els pensaments dels altres. L'Alisha, la noia sexi i popular, la "party girl" acostumada a endur-se tots els homes que vol, obté un poder que és ben bé un antipoder: cada vegada que un home la toca, experimenta un desig incontrolable de tenir sexe amb ella. En Nathan, el "pallasso" del grup, impertinent, "torracollons", odiós segons com, de qui sabem de seguida per què és així, és qui ha de descobrir més tard si té algun poder. En Curtis, el noi atleta que ho tenia tot, una carrera endavant com a batedor de rècords i que ho espatlla per possessió de cocaïna, obté el poder de poder fer tornar enrere el temps i evitar que passi el que ja sap que passarà. Aquest és per a mi -tot sigui dit- el poder més interessant de tots i el que a mi m'agradaria tenir (quantes vegades m'he dit: si hagués fet allò i no allò... aix). I per últim el gran Simon, el meu personatge preferit: és el noi tímid i "invisible" per als altres, incomprès, mancat d'autoestima, a qui ningú pren seriosament, i veuen com a un "freak", que obté -voilà!- el poder de fer-se invisible davant dels altres.
A partir d'aquí es van forjant una sèrie de relacions que al principi semblaven impossibles: tots els personatges s'odien de bon començament, però a partir d'un fet inusitat al primer capítol, estan obligats a recolzar-se els uns als altres. A poc a poc també descobrim que hi ha altres persones afectades per la tempesta i que han adquirit estranys poders...
Hi ha dues temporades amb poquets capítols cadascuna (6 o 7), però a cap d'ells no li sobra cap silenci, ni li falta cap fragment. Els guions són brillants i la música, boníssima: hi he pogut reconèixer algunes de les meves cançons favorites de tots els temps: Atmosphere, de Joy Division; Lullaby, de The Cure; The Killing Moon, d'Echo and the Bunnymen; The Prodigy, entre d'altres.
Altament recomanable per als amants del cinema i de les sèries! I sembla que hi haurà una tercera temporada. No puc esperar que surti!

17 comentaris:

Nuria ha dit...

Jeje pues sí que te has enganchado; la verdad es que por lo que comentas la serie pinta bien, me hace gracia la existencia de un chico "invisible" que nos trae a la mente, inevitablemente, tu nick. Respecto de volver atrás el tiempo no sé qué decirte, nunca me ha gustado darle vueltas a las cosas, siempre que he tomado una decisión considero que, para bien o para mal, ya está tomada y no tiene sentido pensar que si hubiese hecho otra cosa todo habría ido mejor, pues realmente no tenemos la certeza de que de haber elegido otra opción nos iría mejor. Bueno no sé si me explico.
Yo no soy mucho de engancharme a series, de vez en cuando sigo alguna en la tv, la última que seguí fue Anatomía de Grey, aunque, como me suele ocurrir con las series a medida que avanzan las temporadas va perdiendo mi interés, creo que alargan la serie sin que ocurra nada interesante.
Besotes

LaMirandolina ha dit...

I on es pot veure aquesta sèrie?

Laura Uve ha dit...

No la conec, però me l'apunto per baixar-la. M'agraden les sèries i m'enganxat a alguna (l'última Perdidos). Tal i com la descrius sembla força interessant... a veure si la trobo.

Ptnssss

Dona invisible ha dit...

Nuria, jeje, sí, cuando me da por algo es hasta más no poder :-) El chico invisible, casualmente, es mi personaje favorito... ¿Será una identificación de manera inconsciente con él?
Sé que tienes razón respecto a lo que dices sobre tomar decisiones y asumirlas ya que si hubiéramos escogido otro camino seguramente tampoco habría salido como nos imaginamos. Pero, jo, qué bien estaría alguna vez cambiar algún error y poder disfrutar de otra posibilidad...
Sobre las series americanas, el problema es que -aunque algunas son realmente buenas, yo me he tragado Dexter, House, Friday Night Boys, la buenísima Twin Peaks(y Doctor en Alaska, que es algo aparte) y tantas otras... el problema es que alargan los capítulos con tramas secundarias e insulsas y eso hace que nos aburramos. Pero en este caso, al ser de bajo presupuesto, creo que supieron explotar bien el tiempo y, además, las dos temporadas no son muy largas.
Besos!

Mirandolina, mmm, doncs jo l'he trobada a "www.seriesyonkis.com", en V.O. subtitulada en castellà, (jo la miro online, també te la pots baixar) però tttsssssssssss no ho diguis a la Sinde! :-)

Laura, doncs jo Perdidos no l'he vista, tot i que no dubto que sigui molt bona; potser m'animo i la miro algun dia.
Una abraçada!

Ofelia ha dit...

Doncs ja fa anys que no segueixo cap serie ni per la tele ni per Internet. L'última va ser House fins a la tercera temporada i també Herois, desprès vaig deixar de veure la tele. El que si faig sovint es llogar pelis que no he pogut veure al cine.
Doncs a seguir disfrutant¡!¡
Una gran abraçada***

Dona invisible ha dit...

Jo a casa no tinc tele tampoc. Per això em serveixo d'Internet... House no la vaig mirar sencera tampoc. Quan canvia d'equip deixa de tenir interès per a mi... De pelis també en miro moltes per Internet.
Una abraçada!

Ignasi ha dit...

El meu "Misfits" tenia a Mariliyn Monroe i Clark Gable com a protagonistes.
Però, ja sigui al cine d'abans, en pantalla gran o a les pantalles individuals d'ara, mai no perdem la gana de que ens expliquin històries.

La darrera serie que em va enganxar va ser "Six feet under".

http://www.youtube.com/watch?v=KYAe0qwg9Yw

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Ostres ara estudiant no tinc temps...però també m'encanten les sèries de televisió, així que d'aqui a un mes quan tot s'acabi...m'apunto la direcció d'internet!

Petons i bon diumenge!

Dona invisible ha dit...

Ignasi, jo crec que Monroe i Clark són paraules majors en comparació amb aquest entreteniment. Però també hi ha coses bones que es fan actualment. "Six feet under"? També n'era una fan :-)
Una abraçada!

Arlette, no saps quin gran descobriment va suposar per a mi aquesta pàgina web, m'ha salvat de molts moments aquí.
Ànims amb l'estudi i bon diumenge també!

troyana ha dit...

Dona Invisible,
entenc pel teu nick a la globosfera que t´identifiques amb el personatge més tímid;)
En quant a les series,estic completament d´acord,que algunes s´apropen a la qualitat del cinema de pantalla gran.Desconec "Misfits" i me l´ apunte i aprofite per a recomanar-te si es que les has vist ja aquestes:

- Estic d´acord amb Ignasi:" A dos metros bajo tierra "(Six feet under) una joia americana de guió,bones interpretacions,inconformista i aconvencional.
- "Anatomia de Grey" és un poc un "culebrón" sentimental,però termina atrapant-te,a més a més,es perfecta per a plorar quan has tingut un "día rojo" que diría la Audrey Hepburn a "Desayuno con diamantes".
Ahhhhhh! i tu que eres de Barna,no sé si coneixes una serie que fan actualment a la TV3 que es diu "Infidels", està molt bé i la pots veure per Internet,ja m´agradaria a mi que a la nostra tele autonòmica posaran series així,però es clar que no;)

Bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana, hehe, sí, però crec que jo no sóc tan freakie com ell, o potser sí, però en un altre sentit.
Si mires Misfits, ja em diràs què tal. Jo crec que t'agradarà.
També he vist "A seis metros bajo tierra" i "Anatomia de Grey", la veritat és que pel que fa a aquesta última, al final em vaig cansar de tant d'embolic entre metges i crec que no la vaig acabar, tot i que al principi enganxa, sí.
Infidels no l'he vista, no, i això que molta gent en parla bé. A veure si la començo a veure i te'n dic el què. De sèries catalanes també n'he vistes algunes, te'n recomanaria "Porca misèria", una molt bona sèrie, diferent a la resta, que desgraciadament no va poder continuar per falta d'audiència, però que està molt i molt bé: una "sydcom" (o com s'escrigui) sobre les petites misèries humanes, amb en Joel Joan com a prota, entre d'altres...
Tant de bo arribi el dia que les televisions catalana, valenciana i mallorquina col·laborin per fer produccions en català. Somiar està bé, oi?

Petonets

troyana ha dit...

Dona Invisible,
et deixe el link de la entrada que li vaig dedicar a Infidels,per si t´animes a donar-li una oportunitat:
http://historias-troyanas.blogspot.com/2010/12/infidels.html
Prenc nota de "Porca misèria",per cert i ja estic buscant(baixant) Misfits,n´hi ha que aprofitar abans que acaben al lliure accés a la cultura i l´oci per Internet;)
I en quant a lo de una tele comú,això sí que es somiar,més tenint en compte l´actual govern valencià.
bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana, gràcies per l'enllaç. M'he llegit la teva entrada i ja he mirat el primer capítol d'Infidels. M'ha agradat força. Crec que m'hi enganxaré!
Per desgràcia ja sé més o menys com està les coses per València. Una de les meves millors amigues és de prop de Gandia i n'hem parlat molt.
Ànims!
Petons

LaMirandolina ha dit...

"Infidels" està força bé, a més els capítols els pots veure a TV3 a la carta, crec. Tanmateix, per al meu gust són unes protagonistes una mica massa "pijes".

troyana ha dit...

Dona,
m´alegre t´haja agradat Infidels,igual algunes d´elles sí que són un poc "pijes" com diu Mirandolina,però malgrat això és una serie crec que prou moderna i amb una mirada cap a la dona molt ampla i diversa.
Ahir vaig veure "Misfits"(primer i segon capítols) i no està mal,la veritat que enganxa.
Bsts

Dona invisible ha dit...

Mirandolina, ja hi estic enganxada, vaig pel sisè capítol de la primera temporada :-) però potser sí que tens raó que la sèrie no parla precisament de la gent que no arriba a finals de mes :-S Encara que a mi el que més m'agrada és la història d'amistat entre totes elles.

Troyana, que bé que t'agradi Misfits! Jo penso que és de les que va millorant a mesura que avança. Jo ja estic enganxada a "Infidels".
Petons!

c. cataseries ha dit...

Per veure la sèrie online:
http://seriescatala.blogspot.com/2015/03/misfits.html