Freud i els "noeuropeus"

Després d'un parell de dies i encara amb la ressaca del Nadal al cap i a la panxa :-) anem tornant a la normalitat de mica en mica. I tornar a la normalitat en el meu cas, significa no fer res del que normalment és considerat normal... (visca la repetició de paraules!) Ahir vaig tenir l'honor d'assistir a una conferència que duia com a títol "Freud i Stalin a Mèxic", dins el cicle de conferències "Freud i els no europeus", que es duu a terme al museu Freud de Viena.
Si bé la figura del pare de la psicoanàlisi ha estat d'alguna manera rebatuda i posada en dubte en els darrers temps, ningú no pot negar la seva importància i el paper que va jugar històricament dins la història de la filosofia i de la psicologia.
La primera part de la conferència (que és la que resumiré aquí, perquè és la que em va semblar més interessant) va ser impartida pel professor Rubén Gallo (a dreta de la pantalla, una foto del seu llibre "Freud's Mexico"), un mexicà que viu als Estats Units i que s'ha dedicat a investigar la relació de Freud amb Mèxic, una relació que aparentment no va existir, ja que la psicoanàlisi es va descobrir i aplicar majoritàriament a Europa. De manera brillant, apassionada i enèrgica, Gallo ens va explicar que a través d'un dels llibres que Freud no es va endur al seu exili a Londres, va descobrir que aquest autor austríac havia estat en contacte amb un jutge mexicà, de nom Raúl Carrancá y Trujillo, el qual s'havia interessat moltíssim per la psicoanàlisi i per Freud. Al llarg de la seva vida aquest exitós advocat i jutge, des de ben jove, va aplicar les teories de la psicoanàlisi en l'estudi dels presos a Mèxic. Es va posicionar a favor que els presos gaudissin del dret a visites per tenir sexe (no només els qui havien tingut bon comportament). Gallo també ens va aportar proves que hi havia hagut correspondència entre els dos personatges i el moment d'esplendor de Carrancá va arribar quan es va trobar amb el cas Ramon Mercader, l'assassí de Trotsky.
Carrancá va decidir aplicar la psicoanàlisi amb Mercader, per descobrir les causes per les quals va matar Trotsky, ja que l'assassí havia donat una explicació absolutament inversemblant del perquè va matar el rus. Carrancá va estar sis mesos aplicant les tècniques freudianes amb Mercader, sis hores al dia, però no li va poder treure ni una paraula.
El jutge mexicà, però, va arribar a la conclusió que Mercader havia matat Trotsky per un acusat complex d'Èdip. És provat que en aquest crim, la mare de Mercader, Caridad Mercader, i el seu amant, Leonid Eitingon, havien volgut sacrificar el català, Mercader (que sempre va dir que era ciutadà belga :-)) pel crim contra Trotsky.
Interessant conferència que va acabar amb la conclusió que Mercader va portar a l'extrem el marxisme i va donar ple sentit al terme "wild Marxism".

PS = Continuarem posant-nos al dia d'esdeveniments vienesos, la cituat no ha canviat gens, segueix tan maca com sempre, encara que el sol sigui car de veure.