La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

13 de febr. 2011

Els herois del passat que corren per Viena

Fa unes setmanes vaig agafar l'autobús per anar a fer classe a una alumna que viu en un districte bastant allunyat. Concretament, vaig agafar l'autobús 58B, des de Hietzing fins al barri on viu aquesta noia. I, de cop, amb la mirada perduda en l'infinit a través de la finestra, vaig descobrir una petita placa on hi apareixia el nom de "Carry Hauser" i un text que deia "En aquesta casa, hi va viure, des de la seva tornada de l'exili el 1947, el gran pintor, poeta i antifeixista CARRY HAUSER (1895-1985)". Vaig despertar-me del meu somni en dia i em vaig afanyar a apuntar el nom de l'artista. Evidentment, no n'havia sentit mai a parlar i se'm va despertar la curiositat.
En buscar el nom per Internet, he llegit que va néixer a Viena al si d'una família de funcionaris i que de seguida va interessar-se per l'art. En acabar els seus estudis, es va dedicar a la pintura i a l'escriptura, però la seva carrera es va veure interrompuda pel fet d'haver de participar a la 1a Guerra Mundial, després de la qual va convertir-se en un pacifista.
Va començar a implicar-se políticament i culturalment en diferents moviments: "Grup d'artistes Moviment lliure" (1919-1922) o Hagenbund (1925-1938), tots dos moviments culturals, per exemple.
A causa de la seva implicació política, després de l'annexió d'Àustria a l'Alemanya nacionalsocialista, el 1938, se li va prohibir treballar i presentar exposicions de la seva obra. També se li va prohibir dur a terme la seva vocació a Melbourne, on tenia una oferta de treball. L'any 41 va marxar a l'exili a Suïssa, on va escriure -entre d'altres- la novel·la "Zwischen gestern und morgen" (Entre ahir i demà). El 1947 va tornar amb la seva dona a Viena i va continuar la seva formació com a artista. El 1972 va esdevenir vicepresident del club d'escriptors P.E.N. d'Àustria i es va implicar en la causa contra l'antisemitisme.
El seu cos resta enterrat al cementiri de Hietzing (allà on vaig agafar l'autobús des del qual vaig descobrir aquest gran autor).

Les seves obres són a diversos museus de Viena: Wien Museums, Albertina o Österreichischen Galerie Belvedere.

Parlant amb diverses persones sobre l'espinós tema del nazisme i la implicació d'Àustria en aquest assumpte, sempre he volgut indagar sobre les persones valentes que decideixen arriscar-ho tot per una causa, en un clima de por i de resignació per part de la majoria. El 1938, Àustria va votar l'annexió a Alemanya, i va guanyar el sí per un tant per cent més alt que el 90. Ara bé, avui dia s'entén que el fet que hi hagués aquest nombre tan elevat de vots pel SÍ fou per la por a les represàlies sota la pressió dels nacionalsocialistes. No vull jutjar les persones que van optar pel vot afirmatiu, però el que sí que vull és destacar el paper de les persones, que com Carry Hauser, es van atrevir a desafiar aquesta decisió assumint totes les conseqüències que això comportava. Aquest és el meu petit homenatge.

Ara només em queda visitar els museus on hi ha la seva obra i dirigir-me al cementiri de Hietzing, on hi ha enterrat el seu cos.



1895-1985 Panopticum amb autorretrat

12 comentaris:

Nuria ha dit...

Yo tampoco conocía a este artista.
Yo también valoro mucho a las personas que lucharon y defendieron sus ideas, que seguramente eran las ideas de otros muchos, pero que no se atrevieron a expresar por miedo a las represalias.
Un beso

troyana ha dit...

Dona invisible,
m´agrada molt com has reaccionat davant un dat que haguera passat desapercebut per a moltes persones,buscant informació i després compartint-la amb tots nosaltres.
Dit això, dir que no m´agrada jutjar a les persones,ni tan sols quan n´hi ha raons de tant de pes per a prendre una postura,no sabem què hagueren fet,hagueren segut resistència activa?passiva?
Diguent lo que dic, no vull justificar cap atrocitat i menys del nazisme,els drets humans han d´estar per damunt de tot açi,al Polo Nord i al Polo Sud.
Es clar que és un acte de valentia oposar-se al autoritarisme,al feixisme....a tot moviment que implique repressió i submissió.
En tot cas,aquest artista,ho deia tot amb les seues obres,no n´hi ha més que veure el seu quadre,la dona mutilada,el bebè mutilat,el general per dalt de tots i el jueu caient,perquè el home del nas gran i els ulleres,podria representar al col·lectiu jueu,no?
Bsts

Laura Uve ha dit...

Doncs estic amb tú, persones com C. Hauser son herois i dignes de gran admiració. Fins i tot, sent artista podia haver buscat raons per a no ficar-se en problemes i no ho va fer. Gràcies per rescatar-lo per nosaltres.
Troyana, estic convençuda que simbolitza els jueus, sí.

Un petonet, Dona.

LaMirandolina ha dit...

No sé per què però aquest quadre em recorda una mica als de l'alemany Richard Grosz. De fet, recordo un quadre enorme en un museu de Viena (no sé si era al Belvedere i tampoc no sé si era de Grosz) que ocupava tot un pany de paret i que em va impressionar. Era com d'un concert o alguna cosa així; pot ser?

Dona invisible ha dit...

Nuria, no creo que el artista sea muy conocido. Sí, pienso que lo que ellos dieron no les fue lo suficientemente recompensado. Para mí son héroes.
Besos!

Troyana, és difícil jutjar uns fets des de la distància i des dels nostres dies (en què sabem què va passar realment) en la seva justa mesura. Però sí que en canvi m'agrada destacar el paper dels valents que es van atrevir a oposar-s'hi.
No havia pensat en el senyor de les ulleres com a col·lectiu jueu, però podria ser perfectament. Bona anàlisi del quadre.
Petonets!

Laura, em va agradar trobar-me per casualitat amb aquesta figura i tenia ganes de compartir-ho, és la meva manera de mostrar la més profunda admiració pels herois del passat. Devia ser molt dura la vida a Àustria com a antifeixista en aquella època.
Petons!

Mirandolina, no coneixia el pintor alemany que cites, però he buscat a Internet i algun quadre sí que potser el recorda. Sobre el quadre impressionant del concert no crec que fos a Belvedere, perquè no me'n recordo i una cosa així no s'oblida fàcilment. A Belvedere hi ha l'obra de Klimt majoritàriament... Ara bé, hi ha tants museus a Viena, que podria ser a qualsevol. Si te'n recordes, ja diràs.
petons i bona setmana!

Ignasi ha dit...

http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im151361grosz_eclipse-of-the-sun_1926.jpg

Estic amb la teva amiga, i, en la inevitable comparació, m'agrada més la pintura de Grosz.

Però l'actitud de Causer i el teu compromís amb les persones i causes que trobes justes m'agraden més encara.

Petons de Ponent!

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Sí, com molt bé has dit no podem jutjar-ho ja que no ens podem ni imaginar la nostra reacció, però sí és admirable i homenatjable aquells qui van donar la vida o es van arriscar per lluitar i demostrar uns ideals.

Curiós que veiessis la placa i d'aqui tot el desenllaç..coses bòniques de la vida!

Una abraçada

Dona invisible ha dit...

Ignasi, gràcies pel quadre de Grosz, que ben bé sí que el recorda en Hauser. Però jo tinc debilitat per les persones com ell, no puc ser objectiva :-)
Petons des de Viena!

Arlette, doncs sí aquestes coincidències a què ens porta la casualitat sumades a la meva curiositat donen entrades com aquesta i comentaris com els vostres, que m'alegren tant.
Petonetssss

Ignasi ha dit...

Mentres prepares una de les series i estupendes entrades que et caracteritzen, jo aprofito per colar entreteniment pur i dur.
Als estudiants de medicina que pasen per la consulta el hi demano que em donin a conèixer nous grups.
Avui Pablo, 23 anys, segovià, m'ha recomanat un que sembla força interesant (millor amb bastants dc).

http://www.youtube.com/watch?v=nTcihBUWIVA&feature=related

El cantant, amb samarreta marron, em recorda com a mínim a un parell d'actors
... i a tu, DI?

S'et recorda a Ponent

Dona invisible ha dit...

Hola, Ignasi,
gràcies per les teves valuoses aportacions al meu bloc!
El grup ja el coneixia, tot i que no l'havia escoltat gaire. Sobre el cantant de la samarreta marró, ara tinc dubtes: et refereixes al que toca la guitarra o la bateria?
Aquestes setmanes vaig molt enfeinada... però intento no descuidar el bloc.
Una abraçada des de Viena!

Ignasi ha dit...

http://farm1.static.flickr.com/32/62790955_e64a631846.jpg

Guitarra i veu.
Courtney Taylor-Taylor, aquest es el seu nom, em va recordar a una hibridació de l'intens Antonio Banderas de "Átame" i el soberbi Jean-Paul Belmondo de "A bout de souffle".
Fes un altre cop d'ull dona enfeinada...

http://www.youtube.com/watch?v=ky-LBarfe4g

A Lleida ja se sent la primavera...
Una abraçada!

Dona invisible ha dit...

Ah, d'acord! Sí, potser a mi em recorda més a Jean-Paul Belmondo, tens raó!
Aquí fa uns dies semblava que volgués començar a arribar la primavera. Però tota la setmana que hi torna a haver aquesta grisor i crec que la primavera encara es farà de pregar. Però el temps no s'atura!
Una abraçada!