Devia ser dimecres,
potser eren les 17.46 de la tarda, aproximadament.
O, no ho sé, va ser un dia d'aquests, hora punta, a la tarda, després de treballar.
Al metro, en hora punta, no sé de quin dia, no sé a quina hora exacta, després de treballar.
Cap mirada es creua en l'infinit de ratlles invisibles que creuen el vagó.
Una ràfega d'ulls sense color enfosqueix el túnel, mentre el soroll del tren sobre els raïls ensordeix les nostres veus.
De sobte, un boig irromp en el silenci. Duu els cabells llargs i bruts, d'un gris incipient.
Les mirades dissimulen, mentre el boig saluda el vagó de tren.
I, en baixar, deixar anar un "que vagi bé!"
Ningú respon al crit del boig.I em pregunto si el boig no ens observa, compadit, i pensa: pobres gents assenyades...
Baixo a la meva parada i no miro ningú, dissimulant els meus pensaments.
17 comentaris:
Un tema genial! crazys estem tots els entenimentats i sí,els bojos,els borratxos i els xiquets diuen la veritat,sense màscares,sense pensar que anem a pensar d´ells,són per tant més espontanis i potser més sincers.
bsts
He he, bona reflexió. Vaig sentir un dia que la diferència entre els bojos i els assenyats és que els bojos no son conscients de la seva condició. Per això, sempre m'ha fet més por la gent que es creu assenyada que la gent que es creu boja. :)
I si només era una persona educada? Oh, mein Gott!!!! :)
M'agrada el que diu el Jaume no ho sabia això:)
Prefereixo els assenyats amb educació que els bojos silvestres!
Petons
Me vuelvo a pasar esta tarde que ahora no puedo ver el vídeo que dejaste.
Entre la locura y la cordura hay una fina línea de separación.
Besitos
Quina raó tens, a vegades quan escoltes els suposats "Bojos"... hmmm... tenen molta raó en el que diuen.
Bona reflexió dona.
Un abraçada i ptnssssssss
Troyana, m'encanta aquesta cançó, em torna "crazy" i és el que necessites de vegades per no tornar-te del tot boig/ja... Em vaig plantejar realment que en aquell moment l'única persona amable i sincera era aquell per qui tothom té per boig.
Una abraçada!
Jaume, hehe... tens tota la raó. Quan algú et diu que és la persona més assenyada, posa't a córrer. De fet, crec que necessitem una mica de bogeria per escapar d'aquesta alienació. Realment em vaig sentir malament en aquell moment i se m'havia quedat dins.
Petonsssssss a dojo!
Aiguasalada, n'estic convençuda, tota la resta érem uns maleducats!
Una abraçadaaaaaa!
Hehe... Arlette, de vegades els assenyats fan més por que els bojos. També volia esmentar de manera esbiaixada la manera com tenen els austríacs de (no)comunicar-se, evadint les mirades i, quan algun boig parla, simplement l'ignoren i mirant cap a un altre costat. I bé, el trist és que s'encomana.
Una abraçadaaaaa!!!
Nuria, tienes toda la razón, el vídeo sólo es una canción que se me ocurrió que podía ir acorde con lo expresado en el texto.
Lorcura - cordura? ¿Quiénes son los locos? ¿Quiénes son los cuerdos?
Besitoss
Laura Uve, tenen tanta raó que ningú els fa cas, tristament. A Viena aquestes situacions de contrast es dónen molt sovint i moltes vegades m'han quedat gravades. Per això avui volia compartir-ne una.
Petonsssssss mil.
Vale, pensé que era un vídeo relacionado con el tema de tu entrada, ni siquiera podía ver la cabecera, ahora ya veo que es una canción.
Buena semana
Ahhhh, vaig oblidar dir-te que em va agradar molt el títol... recordant a M. Kundera.
Ptnssssssss
Un home savi va dir que el secret de la salut es semblar assenyat per fora i estar boig per dintre. El més greu problema de la bogeria es ser inutil per a la societat a on es viu.
M'encanta aquesta canço i conecto molt amb la lletra.
Una abraçada boja***
Laura, merci!!! se'm va acudir de cop, inconscientment, intuïtivament.
Petonsssss
Ofelia, un home molt savi el qui cites. I sobre la inutilitat dels bojos per a la societat... està clar, tristament és així. Alguna cosa falla, sens dubte.
A mi també m'encanta la cançó i la lletra.
Petonssssss
Buenísimo tema.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada