* No hi ha palaus ni edificis imperials.
* No hi ha moltes zones verdes.
* No hi ha senyores amb abrics de pell i barrets antics amb una ploma cosida a la veta.
* No hi ha locals moderns ni botigues "xic".
* No hi ha vestits tradicionals austríacs.
En el meu periple diari, però, he pogut comprovar que al districte 10:
-Hi ha dispensadors de bossetes per a les caquetes dels gossos, com a tot Viena:
Al cartell: Joc de paraules amb la forma tan austríaca de construir els diminutius: "Nimm ein Sacherl für mein Gackerl" ("agafa una bosseta per a la meva caqueta hahaha").
-Hi ha mercats al carrer: 
-Hi ha places commemoratives en memòria de figures clau en la construcció de la República:
-Hi ha rambles amb molts bancs (no és casualitat que col·loqui això aquí, ja que no és tan fàcil trobar bancs per seure-hi als carrers de Viena):
-Hi ha botigues de vestits de núvia horteres ;-)
-Hi ha edificis artístics d'acer enmig de blocs de pisos sobris i funcionals:
-Hi ha grafitis fets per joves al centre de joventut del barri:
Centre de Joventut.
www.jugendzentren.at
-I també hi ha Esglésies com aquesta:
-Encara que, molt a prop, hi ha pintades com aquesta:
("Els policies són assassins")
I, sí, també hi ha turcs:
Associació per al foment de l'ideari d'Ataturc a Àustria.
-I més botigues que donen vida als seus carrers:
Al final, hi ha també un petit recés per a una reportera cansada com és servidora, que es mereix una recompensa com aquesta ;-):
I això és tot, amics i amigues, des del districte 10 de Viena!
14 comentaris:
Doncs... m'agrada aquest districte. Sembla que té vida, es animat, no sembla perillós... i aquesta recompensa té una pinta estupenda!!!
Ptnssssssssssss
D.I.
ja,ja,....quina reportera més "dicharachera"!
m´agrada molt lo dels dispensadors de bossetes,on jo visc només les trobes si vas a l´ajuntament,els dispensadors sempre buits,al final,sempre quan em ve de camí,termine agarrant-les d´altres pobles;)
i lo dels bancs?al hivern,bé,però i a l´estiu?...afortunadament això no passa al districte 10!
I està genial el graffiti del "Wellcome" del centro de joventut:)saps amb què grups d´edat treballen i quines activitats els ofereixen?supose que allà també n´hi haurà grups en situació de risc social,no?
Bé,l´esforç mirant la recompensa,val la pena,eixe es el tipic café vienés amb canyella?
Bsts
Muy interesante este reportaje del dsitrito 10. Una buena manera para conocer aspectos de la muy turística Viena que los turistas no conocen. Aunque, al final, creo que me quedo con el estupendo café vienés.
La foto que més m'ha agradat és la del premi merescut, és clar! Quina bona pinta! Però aquest apunt del bloc m'ha donat una idea des del punt de vista didàctic. Es podria proposar una activitat als alumnes com el que tu has fet: fer fotos del que els sembla més representatiu del seu barri amb una frase breu de descripció (ideal per practicar el verb 'haver-hi'). Es pot penjar en un bloc o simplement fer-ne una presentació a classe. Què et sembla, Dona Invisible?
Saludos. Ante todo gran título el del bolg. casualidades de la vida, curiosamente ahora mismo estoy leyendo el libro de Zweig sobre el político Fouché. Muy interesante.
Me encanta el reportaje fotográfico,pero aun más los comentarios.Me gusta eso de que primero avises de lo que no hay. Y parece que no hay tirolesas con trenzas,bueno es saberlo. Sin embargo lo de los graffitis parece un asunto universal.Da igual donde uno vaya que ahí se los encuentra.
Por lo demás el distrito tiene una pinta estupenda, con cierto sabor local. Que lo disfrutes. Un saludo
Laura, de perillós, res, encara que per a molts austríacs aquest és el barri més perillós de Viena. Però a mi m'encanta: molta vida sí, i petits raons per gaudir-ne. Ai, mare, quin descobriment el de la cafeteria on vaig prendre aquest cafè i el pastís, estic perduda! :-)
Petonssssssssss
Troyana, dedueixo de la primera part del teu comentari, que tens gos? No ho sabia! Aquí la civilització no escapa a cap racó :-)
Els bancs... és un gran tema, a l'estiu tothom és a la gespa dels parcs, i els caps de setmana escapen a les muntanyes! Però jo trobo a faltar sovint els bancs, m'agrada seure-hi i contemplar la gent com passa o llegir una estona. En aquest districte n'hi ha més, potser és perquè les persones que hi viuen acostumen a fer més vida de carrer?
Sobre el centre de joventut, la veritat és que el que sé és el que he llegit a la web: allà diu que treballen amb nois i noies joves fins als 18. I hi fan tota mena d'activitats (tallers de formació, visites per la ciutat...); per ex., ara hi ha un projecte per produir un vídeo a la manera de reporters. També hi ha joves amb risc d'exclusió social, sí, i m'imagino que molts viuen en aquest barri. En aquest centre treballen molt la diversitat, per ex. La majoria de les persones que hi viuen són d'origen turc.
Aixxx... les petites recompenses diàries! Què faríem sense elles? Ostres, doncs el melange és el típic cafè vienès i per ser sincera, he descobert ara que té canyella de vegades. En realitat el que és especial és el tipus de cafè, que acostuma a tenir un gust com "axocolatat", o de vegades també com de canyella. Mmmm
Petonsssss
Elena, sin duda este barrio es de los que se saltan los turistas. No aparece en las guías seguro. Pero a mí me encanta!
Jeje... el café vienés no se lo puede una perder, no :-)
Petonsss
Mirandolina, m'has enganxat!
La idea per al post em va sorgir d'una activitat que jo faig sempre a classe de castellà hahaha... Els porto fotos de diferents ciutats (de viatges que he fet) i els faig dir què hi ha. Primer els pregunto què hi ha i després els faig dir on són les coses. Per treballar el contrast "hay/está". Però, és clar, es podria extrapolar al seu barri, sí, i que fessin una mena de reportatge amb fotos per practicar "hi ha/no hi ha".
Aix, aquesta vena didàctica no s'atura mai! Ja em diràs si al final ho fas, com ha anat.
Petonssssssss
Hola, V, bienvenido!
Me encanta que coincidamos con Stefan Zweig, sin duda un gran conocedor de su entorno y avanzado a su época. No sabía que tuviera un libro sobre Fouché. Investigaré más sobre él!
Jajaja, no hay tirolesas con trenzas en el distrito 10, no. Aunque haberlas, haylas... :-)
No te creas, le los grafitis... en la pulcra Viena, es raro encontrarlos, por eso los fotografié aquí, en este receso que escapa a la ciudad imperial.
Gracias y saludos!
Sí, perduda a Vienaaaaaaa............ jajajaja
Ptnssssssss
D.I.
sí,tinc gos,encara que parega físicament un lleó i de caràcter,un gat per lo independent que és,massa per al meu gust:(
però això ja t´ho havia contat,no?
En relació als bancs, m´agrada que la gent faça vida al carrer,un costum molt mediterrani,per cert,però es clar que la climatologia,condiciona i en alguns casos,determina.
Lo del centre de la joventut em pareix molt interessant i necessari.
Per altra banda,no em mata el xocolate,però no m´importaria gens tastar eixe cafè,perquè per ací pots trobar cafè vienès amb canyella,però imagine que res a veure,clar.
Bsts
Cómo me gustan tus paseos por Viena y tus fotos!! Recuerdo haber visto la imagen del perrito en el parque donde están las torres antiaéreas pero claro, no entendía lo que decía, jajaja!!
Abrazo!
Jeje lo de las bolsas para las caquitas de perros está por toda Viena. Supongo que te refieres al parque Augarten, claro allí tiene que haber, que todos los vieneses van a pasear sus perritos... El vínculo de los austríacos con los animales dá para otra entrada, sí.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada