La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

4 de febr. 2012

Natura freda

(esperant per entrar a treballar a una empresa al districte 23, mooooooolt lluny de tot, on hi ha un parc inhòspit, gris i desolat. El 25 de gener, entre 2/4 de tres i les 3 de la tarda.)

Amotinament                       Rebel·lió
         Protesta              Revolta                                   d'arbres despullats
                  Insubmissió


                                                                 Aparellament                  Reunió
                                                                          Confrat             Confa                              de corbs
                                                                                      ernació            bulació  Assemblea

Persistència
   Supervivència 
Insistència                                              de fulles que cruixeixen crec CREC crec CREC
    Coqueteria  
Narcisisme

Estatisme Grisor Immoblisime
Deteriorament Oportunisme          de les pedres

    M
       O
         Bbbbb
          I                                                     del cos en bicicleta
           L
            I            
       TAT      F R A G i l i t a t fugac I T A T 
   TEMPORALITA....T
FOC 

Forats, fòssils, frases, fang, fum... ballant balls burlescos 
 
TEmPS tremolant tentinejant tothora transversal tocant tantes tardes tardanes, tiroleses, trobadoresques... 
_____________________________________________________________________________





Escoltant:


9 comentaris:

TRoyaNa ha dit...

Dona Invisible,
m´ha agradat molt aquest poema gràfic,especialment la part groga i la blau-rosa.
No coneixia aquesta faceta teua,però és molt creativa,es pot transmetre tant mitjançant la poesia,amb la gràfica d una manera diferent...
La cançó també m´ha agradat molt.
Bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana, intentava imitar la natura, la fredor i la soledat d'un parc en un moment de tranquil·litat abans d'una classe. Volia dir-hi que, malgrat la quietud, hi ha moviment i l'irreparable pas del temps.
Bé, no és que ho faci gaire sovint, això d'escriure poemes, de tant en tant... i suposo que m'ha influït Papasseït a l'hora d'escriure'l... No sé, tal com raja.
La cançó és d'un grup que m'encanta, Tindersticks! Molt especials.
Una abraçada!

TRoyaNa ha dit...

Ai, m´en recorde del Papasseït...quant de temps..
No havia captat del tot el sentit que volies donar-li.
Precisament ahir vaig estar mirant un llibre de poesia que duia un poema gràfic en forma d´espiral.
Doncs,crec que ho fas molt bé,jo no ho deixaria.
I en relació al grup,com diries tu,investigaré;)

Dona invisible ha dit...

En Papasseït, el gran poeta català d'avantguarda, molt bo. El poema se'm va acudir en l'instant... suposo que es deixar-se portar. Però, vaja, és la meva humil representació d'un instant. Haha gràcies!

U-topia ha dit...

Ohhh..... t'ha sortit un poema molt especial i molt gràfic. M'encanta.

Recull molt bé el moviment de idees, de pensaments, de canvi... no sé si cap a endavant o cap a enrera... Igualment moviment de sentiments, d'impressions en el moment... Bé, no sé si l'interpreto bé però és el que em suggereix a mi.

M'agrada el grup, no el conec...

Felicitats!!

Ptnssssssssssss

Dona invisible ha dit...

Hola, maca!
Gràcies, la meva humil interpretació i reflexió d'un moment;) m'agrada llegir el que poema us transmet, m'aporta coses que fins i tot jo no havia vist... Per a mi el poema parla de la fredor del moment, de la fugacitat del moviment i del temps, i a la vegada de la fredor i de l'immobilisme de les pedres...
Tindersticks! són un grup molt especial, la veu del cantant t'embolcalla, amb un punt fosc molt interessant. Val la pena escoltar-los!
Que tinguis bon inici de setmana!
Petonssssssss

V ha dit...

No se si es lo correcto o no,pero he probado a poner la música (muy sugerente) y con ese fondo atacar ese impresionismo de palabras que van y vuelven y no dejan de dar vueltas a diferente tamaño y velocidad.Si esa era la idea,funciona de maravilla.Oye, me gusta eso de los distritos numerados en Viena.Un saludo

Dona invisible ha dit...

V, normalmente cuelgo alguna cancion que estoy escuchando en el momento de escribir el post y suelen ser canciones que tienen alguna relacion con el tema. Me encanta que la hayas utilizado de fondo para leer el poema visual. Con mis palabras pretendia describir un paisaje y un momento: sentimiento y proyeccion de mi misma ahi supongo.
Si, en Viena los distritos tambien tienen nombre, pero estan numerados en circulo (y la gente suele llamarlos por el numero: vivo en el distro 10, en el distrito 11, etc.); el distrito uno es el centro, y en espiral dando vueltas, van el 1, 2... hasta el 23.
Saludosssss

LaMirandolina ha dit...

Enhorabona pels versos! A veure si t'animes i en fas més, eh? Potser faràs menys gris el parc on t'estaves. Suggereixo que t'animis amb els haikus. Mira, potser fins i tot jo m'hi animaré! :)