Cada dissabte, al costat del Naschmarkt, té lloc un mercat d'antiguitats o "Flohmarkt". El mercat és, per a mi, un estímul i una pinzellada de color que contrasta amb l'aparent seriositat de la ciutat imperial. Segurament aquest mercat seria superat per un munt de llocs similars a Turquia o a Portugal o a Grècia, o qualsevol altra ciutat amb més cultura de "mercats exteriors". Però tant és. Aquí és únic i irrepetible, no trobarem cap més racó semblant a Viena. Per tot arreu, antiguitats de diferents colors, tamanys i tipus: coberteries de plata de l'època imperial, abrics de pell que segurament van ser utilitzats a Rússia en temps del Tsar, llibres de vell de diferents èpoques a 2 Euros!, cassoles velles, aparells de televisió, teles i matalassos de segona mà... una meravella per als sentits i la constatació del gust dels austríacs per tot allò antic i històric!
He fet unes quantes fotos i després he continuat caminant pel Naschmarkt, on es poden tastar les millors espècies, fruita, verdura, formatges, fruits secs i Punsch de tota la ciutat i on agraeixes, paradoxalment, que et cridin, t'increpin i et diguin que tastis alguna cosa. Quins records :-)!
Als voltants del Naschmarkt hi ha alguns locals on es pot fer un descans del fred i prendre una beguda calenta, mentre observes tota aquesta explosió de color del mercat, en convivència constant amb els arbres grisos i coberts de neu que abracen Viena.
I, tot seguit, m'he dirigit cap al centre, a un dels carrers més comercials de la ciutat, on he tornat al segle XXI i a la globalització. No és que n'estigui molt contenta, d'haver entrat a les botigues que tots coneixem i que també trobem a Barcelona, però, en tot cas, la conjunció d'èpoques en una en aquest país tan peculiar és el que converteix aquests actes tan "normals" en especials.
La dona invisible que vesteix de lila
- Dona invisible
- Viena, Austria
- No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada