La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

17 de gen. 2010

Manual de supervivència "sui generis"

Lectors i lectores!

Estic sobrevivint (i el que és millor, amb dignitat!). En una setmana he après que:

-El meu somriure no serveix de gaire, no tant com la comunicació verbal, com a mínim així és com ho sento, i així és com ho he experimentat en aquest país.
-Alguns mites van caient: no, a Àustria no són menys religiosos que a Espanya. No, a Àustria, la mentalitat no és tan més avançada que la nostra.
-Aquí cal parlar de "vostè (Sie)" d'entrada -sobretot amb persones d'una certa edat i amb qui tens una relació de distància (cosa a la qual no m'acabo d'acostumar)- i davant del teu nom cal que col·loquis el teu títol (fet al qual encara no m'he atrevit).
-Les botigues no són obertes els diumenges i els dissabtes tanquen a l'hora de l'esmorzar espanyol :-) I com en són, d'estrictes!
-Els favors, cal demanar-los: sobretot si suposen una implicació més enllà de la purament formal.

I, així, sobrevivint, vaig descobrint-me.

3 comentaris:

montse ha dit...

You will survive!, i, a més, viuràs una experiència molt enriquidora.
Ànims!

Paco Bernal ha dit...

Se te ha olvidao lo de la sopa; que tiene su importancia. Tú no te lo quieres creer, pero de aquí a un año ya verás :-)

Dona invisible ha dit...

Gràcies, Montse! Doncs sí, la veritat és que ho és. Com a mínim, de moment.

Paco, calla calla, que hoy he comido antes de la 1 del mediodía, algo impensable hasta ahora, pero el horario del curso me lo exigía. Antes de un año me veo con la sopa a las 5 de la tarde :-)