La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

30 de gen. 2010

Temps_Zeit_Tiempo_Time: österreische Version

L'ésser humà ha sentit sovint la necessitat de mesurar aquest concepte que hem vingut a anomenar "temps". De ben segur, però, que des que es va inventar aquesta idea, ens hem preguntat què significa exactament i ens hem plantejat si realment existeix... El temps és relatiu? Passa igual per a tothom? En fi, grans preguntes que, de tant generals, potser ara no toca contestar en aquest post, en què vull parlar de la peculiaritat dels austríacs amb el temps.

Per als austríacs, el temps és important i no és difícil adonar-se'n:

-Quan algú et proposa quedar per anar a fer alguna activitat junts, acostumen a preguntar: tens temps avui? o demà? o dissabte?
Entenc: tens temps per regalar i compartir amb mi? M'ofereixes el teu temps?
-En celebrar un aniversari és molt valorat que algú faci un pastís casolà o algun regal fet a mà... Has invertit temps en aquella persona i això val més que el que et pugui costar un pastís a la "Bäckerei".
-Aquí no hi ha ningú tan gran com per no poder-se valer per si mateix/a. Avis i àvies independents que es mouen, corren, van a comprar... És com si el temps passés de manera diferent per a ells.
-Els objectes, les cases, les universitats, les cafeteries... són totes d'una altra època. Totes emanen temps, història, tradició. I, si seues en un dels bancs del costat de la "Stephansdom" per la "Innenstad" (casc antic) i tanques els ulls, sentiràs els cascs dels cavalls i et transportaràs a èpoques en què Viena era la capital d'un imperi.
-Qualsevol reforma, obertura, canvi... a Viena triga més temps. És com si fóssim en un oasi en què els anys duren més, els segles es congelen i el temps es guarda en una urna de vidre, per fer-lo servir quan toca.

Potser és aquí on Proust hauria hagut de venir a buscar el seu temps?

El temps dirà.

Escoltant: This Mortal Coil - Song to the siren

2 comentaris:

Elisabet ha dit...

Tia, que has penjat dos grups que m'encanten: Cocteau twins i the Cure... et travessen!

Dona invisible ha dit...

Ja, genau! Ai, què faríem sense música...