La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

14 de març 2010

La nova candidata de l'FPÖ a Àustria

El proper 25 d'abril hi haurà eleccions presidencials a Àustria. Si una cosa he après des que sóc aquí és que res del que havia pensat prèviament a l'arribada a aquest país, quant a l'escenari polític, s'acomplia. Res de millors polítics, millors maneres de fer, res de mentalitat més oberta. Si bé és cert que no puc comparar dues realitats i històries ben diferents, sí que és innegable que es pot fer un exercici de valoració històrica de cada procés de manera individual (em refereixo a cada país). I, per molt que em pesi, arribo a la trista conclusió que els austríacs tampoc no han après del seu passat. Com s'explica l'existència d'un partit com l'FPÖ? Un partit el principal lema del qual és distingir entre austríacs i "Ausländers" (estrangers) com persones de primera i segona categoria. Com s'explica que aquest partit faci ostentació d'una manera tan descarada d'aquest lema i obtingui gairbé un 20 % dels vots en unes eleccions? La por. La por és la resposta. La por a perdre un estàtus, la por a ser envaïts, la por mesquina que associa estrangers amb delinqüència.

La nova candidata per a les eleccions es diu Barbara Rosenkranz. La senyora Rosenkranz té 51 anys i 10 fills. El seu marit és un antic declarat nazi i ella no s'ha amagat dels seus flirtejos amb la ideologia neonazi.
Tan sols presentada la seva candidatura va proposar la derogació de la llei que a Àustria prohibeix la negació de l'existència de càmeres de gas durant l'era nazi.
La senyora Rosenkranz demostra el seu "amor patriòtic" relacionant migració amb criminalitat.

Naturalment, la imatge compta també en aquest país i no està ben vist de cap de les maneres que cap personatge públic insinuï cap pertinença a la ideologia nazi i, per això, la senyora Rosenkranz va haver de desdir-se'n públicament, davant l'allau de crítiques provinents de diversos sectors de l'espectre polític austríac.

Què passaria si el partit d'aquesta senyora guanyés les eleccions? Seria Àustria més pura, més neta? Hauríem de plantejar-nos marxar d'un país en el qual no ens volen? En tot cas, per a mi el nombre de vots que té l'FPÖ a Àustria és prou motiu com per estar ben trista, cada dia més, del camí que està prenent el món.

Una abraçada, amics!

Avui escolto Wolfgang Ambros, un vienès que canta en dialecte vienès i que és ben crític amb la seva pròpia ciutat. Títol de la cançó: Zwickt's mi (pessiga'm)

5 comentaris:

Elena ha dit...

Veig que tot torna (o potser no ha marxat mai), fins i tot les cançons! De quan és aquest vídeo? Finals dels setanta? ;)

Jaume ha dit...

La por és una de les eines de la teràpia de xoc, si l'ensurt és prou gran les persones poden arribar a fer coses que no farien de manera racional.

Un altre element del xoc és l'aïllament de l'individu. L'FPÖ s'aprofita tant d'un com de l'altre.

Esperem que l'Europa actual, "sense" fronteres, pugui fer de contrapés a l'aïllament i demostri que, al manco, hi ha gent abastament que si ha apres del passat.

Eli ha dit...

Ostres amb la cançó!!!

No sé per què sempre que escolto música dels anys setanta tinc la sensació que en aquella època es tenia il·lusió per construir un món millor...
S'ha perdut la il·lusió???

Eli.

Dona invisible ha dit...

Elena, els austríacs tenen un gust de vegades obsessiu pel passat. Podria ser que aquesta fos l'explicació d'algunes coses :-S El vídeo és del 75, però aquest cantautor encara corre pels llocs, em penso.
Jaume, jo també ho espero, però no són bons temps... recordem que les crisis històricament han portat l'ésser humà a treure la seva pitjor part...
Eli, si has entès el que diu la cançó sense cap mena d'ajuda, et felicito! Perquè està en dialecte i no s'entén res! La profe ens va passar la traducció a "hochdeutsch". I, malaruadament, penso que sí que estem molt "desencantats", que no hi ha noves idees i que l'idealisme està de capacaiguda...

Eli ha dit...

Ai, ai, de la cançó no he entès ni papa!

Schade!