Jornada d'eleccions al Parlament de Catalunya. Primeres neus a Viena. Fredor i grisor. Cansament acumulat de dues setmanes dures. Ganes de fer una visita a casa i veure com està la meva gent. Trobant a faltar ma germana, els meus pares, els meus amics. Preparació de classes. Impartició de classes. Amunt i avall per Viena, el districte 10 (que sembla ser que serà el meu lloc de treball habitual), districte que mereix un capítol a part. Els cafès que comencen a estar plens. Les reunions dels diumenges a la tarda amb la colònia espanyola més ben parida de Viena. Riures amb en Chris. Amb el cor dividit entre dos móns cada vegada més, però amb el cap pensant a ampliar fronteres d'aquí a un temps. Reflexiono sobre com ha canviat la meva manera de pensar i de vegades em penedeixo de no haver donat aquest pas abans, quan tenia 24 anys, la sang em bullia i tenia tota la força del món. Ara, 10 anys després, la vida no es veu igual ni molt menys. Miro al meu voltant i veig tantes possibilitats de vida... Inquietuds culturals, la Frida Kahlo i en Diego Rivera, el dialecte vienès i ganes d'aprendre altres llengües. Aquest viatge pendent a l'Índia i aquell llibre que sempre has volgut llegir. La pel·lícula que no vaig acabar de veure i tantes tantes coses per fer.PS = estic caòtica i tenia ganes de deixar-ho constar :-)
25 comentaris:
"Nunca es tarde si la dicha es buena"; estoy segura de que estás aprovechando bien todo el potencial que te ofrece tu vida en Viena, dentro de nada estarás con tu hermana, tus padres, tus amigos y seguro que volverás a Viena con energías renovadas.
Un besote
Després d'aquestes teves reflexions
m'aclaro encara més del què en el món
està passant, no deixa de passar...
Som als moments en què les decissions
es prenen tot vivint i descobrint
les coses que cal viure perquè les vius,
encara que acompañin els records
de coses que vas viure i no vas viure
com a dolces carícies a les mans...
I un petó despistat en una mà
Dona, estás como yo, invadida de tareas y sentimientos por resolver pero mira, es cuando paramos y nos ponemos a pensar, en medio de ese caos. Ánimo y no desfallezcas.
Besitos wapa.
Ets molt jove encara, així que endevant... tot el que dius és extraordinari, és d'una persona oberta, amb ganes d'aprendre... És veritat que sempre hi ha quelcom que es troba a faltar però tota la gent que esmentes t'espera, així que endavant.
Milers d'abraçades per la teva valentia
Te comprendo más de lo que piensas. Me he pasado media vida fuera de casa así que un besazo guapetona y no te agobies nena.
"Vidas rebeldes"
The misfits, 1961, de John Huston
Guión de Arthur Miller
Clark Gable:
"A ti hay algo en tu vida que no te gusta, Piloto. ¿Qué es?"
Eli Wallach:
"Mi vida"
Traducció al català/dialecte vienès...
nomás por fun:
"A tu hi ha alguna cosa en la teva vida que t'agrada molt DI. Què es?
Dona invisible:
"La meva vida"
Una abraçada...valenta!
He arrivat avui a Viena i la rebuda ha estat preciosa, tot blanc. Com tu, anyorava a les meves germanes i he vingut a veure-les.
Ja fa anys que hi son aqui i he sentit per boca d,elles paraules molt semblants a les teves. Sembla que els teus sentiments son comuns amb la gent que deixa casa seva. Es una decisio molt valenta.
Una abracada de germanor***
Ofelia
Nuria, pues sí, en realidad me alegro mucho de haber dado este paso... Aunque muchas veces pienso que tendría que haberlo hecho antes. Pero, bueno, cada cosa a su momento y ahora lo vivo de otra manera que si lo hubiera hecho antes, con otras experiencias en mi espalda. Gracias por los ánimos. Y, sí, tienes razón, cuando vuelva de Barcelona será con energías renovadas.
Besitos!
Enric batiste, sí, tens tota la raó. Som en el moment en què hem pres les decisions i sempre serà el moment adequat, i no un altre. El que passa és que em sorprenc a mi mateix de com puc haver canviat tant en aquest temps.
Gràcies pel "carinyo" :-)
Petons
Rosalía, pues sí, cuanto más caos y cosas por hacer tengo, más necesito un momento para pararme y reflexionar. Gracias por los ánimos y la verdad es que no desfallezco, sólo es que ahora me ha entrado un poco de nostalgia. Pero para nada me arrepiento de estar aquí.
Besitos!!
Laura Uve, merci pels ànims! Sí, estic molt contenta d'haver pogut viure aquesta experiència i tot el que m'ha aportat a nivell personal no té preu. Sí que es troba a faltar molta gent, però sempre hi seran, està clar.
Mil petons!
Norma, sí sí, yo creo que el sentimiento es el mismo... Me encanta estar aquí, pero "en casa es en casa", aunque no me arrepiento nada de estar fuera y de vivir esta experiencia.
Gracias por los ánimos. Besitos!
Nomás por fun, hehehe... gràcies per aquesta cinematògrafica i estelar ajuda. Sens dubte m'apuja els ànims i em dóna moltes forces.
Petonets!!!
Ofèlia, gaudeix moltíssim de la teva visita a Viena! Ja veus, aquesta tarda ha tornat a posar-se a nevar i no para! Està bonica viena també així, oi? I, sí, em puc imaginar que els meus sentiments són comuns a persones que han viscut el mateix. Però l'experiència també és molt enriquidora i no la canviaria!
Petons!
Anímate: aquí en España también hace frío, llegan las nieves por el Norte; yo tengo dos años más que tú y espero hacer muchas, muchas cosas que tengo pendiente; ya conoces algo sobre mi horario de trabajo, la diferencia es que yo no tengo que preparar las clases, tengo veinticuatro enanitos de 3 años a mi cargo, acepto tu pésame...jeje; me alegro mucho de que tu corazón este pensando en ampliar fronteras y viajar y trabajar en otra zona o provincia o país diferente?? sobre todo, me alegro que continues con muchos planes en tu mente, que seguramente concluirás.
Ha ganado en Cataluña CiU, me agrada Artur Mas.
Un saludo.
Lemaki, sí, sí, es verdad que en España también hace frío, aunque aquí es ya algo exagerado: tienes que llevar gorro o sombrero, porque si no te duele la cabeza si vas por la calle, en serio. Jaja, tu trabajo sí que es duro, Lemaki, yo lo probé hace tiempo y la verdad es que los niños me dejaban agotada. Hay que tener mucha mano izquierda para saber llevar bien la clase. No es nada fácil. Y, sí, ahora pienso que viajar y vivir en otros lugares es tan enriquecedor que tengo recuperar el tiempo perdido :-)
Besos!
Suposo que hi ha temps per tot i vas marxar quan estaves preparada i és normal trobar a faltar la familia, el fred i la distancia són elements nostalgics...suposo que deus venir per Nadal..
i els riures amb en Chris també m'han agradat..
Bé ja saps el panorama electoral que tenim per aquí!
Una abraçada
Eiiiiiiiiiii!!!
Ja saps que jo t'admiro moltíssim per això que has fet (marxar). En certa manera ho visc amb tu i puc imaginar tot el que sents.
Ara, a més, la caiguda de les primeres neus és molt propícia per tancar-se als cafès i també dins d'un mateix. Viu a fons, que ets una joveneta! Ja saps, però, que aquí se t'enyora moltíssim perquè allà on vas hi aboques molta vida i això sempre queda. :)
Petons, moltíssims.
I fins aviat!
Eli
Arlette, està clar, ara estic molt més preparada que en el moment en què crec que li hauria tret un altre partit. Però estic molt contenta d'haver fet aquest pas i d'haver viscut aquesta experiència. I, sí, vinc per Nadal! Realment l'efecte neu ja ho té això: et vols quedar a casa i aleshores et vénen records... Però res que no es curi amb uns quants somriures i un Punsch :-)
Petonets!
Eli, sí i tant, tu has estat testimoni de tot el procés que em va dur a prendre aquesta decisió. Ho saps molt millor que d'altres persones que em coneixen de fa més temps. L'acumulació d'experiències no l'hauria assumida igual fa deu anys, o sigui que en part també estic contenta. Intento viure a fons, sí! Però també està bé de vegades reflexionar. Bé, què t'haig de dir a tu, filòsofa!
Gràcies pels ànims i pels comentaris, maca!
Ens veiem aviat!
Petons
Un petó a EPB per:
"...aquí se t'enyora moltíssim perquè allà on vas hi aboques molta vida i això sempre queda".
I una frase per tu, per merèixer l'anterior i tenir una edat tan bonica:
"La trama" (Family Plot 1976)
De Alfred Hitchcock
Policia:
¿"Así que fué una mujer quien le secuestró, eh?
nomás por fun:
"Si"
Policia:
¿Qué edad tenía?"
nomás por fun:
"Treinta y cuatro años"
Policia:
"¿Como lo sabe?"
nomás por fun:
Porque treinta y cuatro años son los que un hombre de mi edad desea que tenga su secuestradora".
Bon humor contra el fred!
Ah!, una cosa de les reunions del Grup de lectura de la Biblioteca Pública de Lleida.
Des de ja hi ha la cadira DI al costat de la de Rosalía i la meva.
Qui sap si algun dissabte no seguis en ella per content nostre.
Nomás por fun, ai que m'emociono! Que boniques paraules... L'Eli és una bona amiga que trobo molt a faltar, una persona molt especial que té un do: sap pensar i amb això crea contes molt macos (passeu-vos pel seu bloc si teniu temps).
Gràcies per això de l'edat (sembla que no, però de vegades penso que em faig gran, encara que intento mantenir l'esperit jove).
I no saps la il·lusió que em faria poder assistir a una d'aquestes reunions del club de lectura i seure al vostre costat. Ho trobo una idea boníssima!
Gràcies per l'empatia, nomás por fun!
Una abraçada!
...record que fa unes setmanes gairebé em renyaves... :P
Hahaha... Noooo, Aiguasalada, no et vaig renyar, et vaig dir que jo també tenia moments de baixon. Però, vaja, se'm passa de seguida :-)
Petons
Una improbable, remota possibilitat, però mira, em faria il·lusió...
Opció Lleida:
Dissabte 16 de desembre a les 11h a la Biblioteca de Lleida trobada del grup de lectura.
Comentarem Middlesex, l'excel·lent llibre d'Eugenides.
Desprès et convidem a dinar, òbviament.
Opció BCN:
Com la Sirvent resta tancada, si una tarda vols berenar amb nomás por fun, també conegut per l'Ignasi, aquest baixarà encantat des de Lleida per xerrar una estona amb la que deixaria de ser dona invisible per passar a ser amiga visible.
Potser he vist massa pel·lícules, però la invitació es ferma, amb rúbrica de Laura Veirs, que em penso que t'agradarà:
http://www.youtube.com/watch?v=bhNoh_tyteE
Ei, Ignasi! m'ha fet molta il·lusió la teva proposta. He estat llegint una ressenya sobre el llibre que comentaré a la Biblioteca de Lleida i m'ha semblat força interessant (la recerca de la identitat). Llàstima que jo el dia 16 encara seré a Viena. Volaré cap a casa el dia 23, però m'hauria encantat anar-hi, ja que no he estat mai a Lleida :-(( He buscat a Internet els grups de lectura que hi ha a les biblioteques i el primer que hi surt és el de Lleida! Fem una cosa, si les nostres agendes ens ho permeten, mirem de buscar una data per trobar-nos a Barcelona (si et va bé i tens temps i pots venir, estaria encantada). Jo hi seré del 23 de desembre al 9 de gener.
Ah, la cançó m'ha encantat. Em recorda una mica a la veu de "Soap & Skin"! (potser no tan melancòlica).
Una abraçada i ens llegim!
(*perdó, volia dir "el llibre que comentarEU" (les ganes m'han jugat una mala passada))
icaszu@camfic.org
O bé:
CAP de Balàfia.
973 23 06 35
de 8 a 15h.
L'administrativa agafa el teu número.
Jo et torno la trucada.
Encara serà que sí, tu!
Ignasi
Prenc nota de les teves dades, Ignasi! (si vols que esborri el teu post després d'apuntar-les, només ho has de dir).
Hahha... qui sap, potser ens veiem! :-)
El paper es un bon aïllant del fred.
Ho saben els ciclistes que coronen l'Aubisque o el Tourmalet, i agafen dels espectadors els diaris que els hi ofereixen per, obrint-se el maillot, col·locar-se'ls al pit per iniciar els descens.
Hi ho sé jo.
Avui, a Lleida, feia fred però...quasi no l'he notat.
M'havia posat un paper al pit...bé, a la butxaca de l'abric.
No només m'ha protegit del fred, si no que m'ha escalfat...per dins, m'ha alegrat el dia.
Ara he tornat a llegir-ho.
Entre d'altres, hi han paraules com:
"Fem una cosa, si les nostres agendes ens ho permeten, mirem de buscar una data per trobar-nos a Barcelona (si et va bé i tens temps i pots venir, estaria encantada)".
Quina distància deu haver-hi de Lleida a Viena? 2.500 km?
Es curiós, avui em semblen molts menys.
Gràcies DI i endavant amb la poesia!
Hahha, ai, Nomás por fun, que em faràs posar vermella hehe... Tants quilòmetres hi ha de Lleida a Barcelona??!! Uf...
Estic segura que ens veurem aquest Nadal.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada