Amics i amigues!
Per fi tinc una estona en què sento una mica d'ordre dins el meu cap. No ha estat fàcil, no. I la voluntat de comunicar-me hi és, però tota la voràgine de coses pràctiques que he de solucionar no m'ha deixat ni un segon per a pensar des que vaig arribar a Viena, avui fa ja tres dies.
Impressions de primera mà i de primera hora:
És dur. És molt dur i qui digui el contrari menteix. Els fets més quotidians se't fan muntanyes perquè ets en un país que no és el teu i que parla un idioma que no és el teu. I hi poses molt de la teva part, però de vegades no responen com t'agradaria. Sóc una estrangera més. La ciutat és plena de neu i camines a passes maldestres intentant no fer un pas en fals, però tot i així rellisques, encara que et tornes a aixecar i continues caminant. És la vida!
Et preguntes qui t'ha manat complicar-te la vida d'aquesta manera, per què aquest esperit de sempre recerca, de curiositat infinita, d'inconformisme. I penses: no em podia haver quedat allà on pertanyo? I aleshores entres al restaurant xinès del costat de casa, t'asseus i demanes uns noodle i després del cafè et porten un glühwein que va acompanyat d'una galeta de la sort, amb una nota que diu: "An andere Orte zu reisen, kann positive Veränderungen mit sich bringen/Viatjar a altres llocs pot comportar canvis positius". I, sense saber per què, t'alegres, penses que tot sortirà bé i surts al carrer a tornar a relliscar i a continuar intentant viure un somni.
I les diferències comencen a enriquir-te, i les similituds són més i descobreixes que un dels cinemes més antics del món és al teu propi carrer. I la nena de la veïna, que viu al teu costat et diu "Hallo, Hallo" i trobes un parell d'homes interessants al carrer... i tot es veu diferent, malgrat la foscor que et cansa el cos i et deixa exhausta.
I demà faré el meu primer "brunch" amb la Mercè, l'aventurera mallorquina que viu a Viena de fa temps, amb qui espero que fem molts més brunchs a partir d'ara.
5 comentaris:
Qué envidia!! (y jo, siento contradecirte pero no es duro, hay que saber que no todo va a ser como esperas precisamente por eso, porque estás en otro país, pero en lo inesperado suele estar lo positivo).
Tómate el brunch en el Top kino y vete a la sesión matinal de paso :)
und viel Glück!
Hola, Mrs Jones!
Bueno, supongo que cada cuál cuenta la experiencia según le ha ido o según lo siente. En mi caso, espero que cambie la percepción de la dificultad y el azote primero que me está suponiendo solucionar cuestiones prácticas vitales (y sí, es cierto que lo inesperado suele ser lo sorprendente y lo que aprendes, pero a veces la necesidad apremia).
Miré lo del Top Kino, pero ya estaban todas la entradas vendidas. De todas formas, fuimos al Café der Provinz y disfrutamos mucho!
Gracias!
I quina enveja fas, malgrat tot! Entenc que les coses pràctiques, que sempre fan nosa, aquí requereixin un esforç afegit que no et deixen concentrar-te només a gaudir.
Tot desperta l'interès, fins i tot les coses més insignificants....et sents més viva.
Si us plau, quina enveja, surto ja d'aquí!
Un petó ben fort.
Eva C.
Eva,
Ja saps que hi estàs convidada. T'ho dic de cor! Ja vindràs, d'acord?
Petonets!
Segur que el missatge de la galeta té raó.
Publica un comentari a l'entrada