L'Eva sempre està ocupada

Manchmal ist das Symptom das einzig gesunde in einem krank geführten Leben.

("Moltes vegades el símptoma és l'única mostra de salut dins una vida malalta.")

Menschen wollen keine Almosen. Sie wollen Sinn.

("La gent no vol una almoina, vol un sentit.")

Viktor Frankl

L'Eva és el que se'n diria una triomfadora. Treballa al despatx d'un important arquitecte i guanya molts diners. De vegades s'ha de quedar a fer hores extres a l'oficina, però no li importa, ja que bé s'ho valen les condicions que té. Gairebé cada dia té alguna cosa a fer en sortir de la feina: anar de compres, fer exercici al centre de Fitness (pronunciat amb accent anglès perfecte), dirigir-se al centre de rajos UVA o a la clínica homeopàtica on duu a terme un règim estricte per acabar de perdre els dos quilets que li sobren.
Sí, l'Eva ho té tot. El seu company és un important home de negocis que viatja molt i, també, sempre està molt ocupat. Però l'estima. I junts han vist molt de món. Gairebé cada cap de setmana surten a algun indret i els estius, quan tots dos tenen vacances, coneixen algun país ben llunyà i exòtic en viatges organitzats plens d'activitats.
L'Eva no para. Si no surt amb el seu home, surt amb les amigues a una disco. Sempre té alguna ocupació per fer. Una vida plena d'activitat i vitalitat. Un ritme frenètic i sense aturall.
L'Eva acaba el seu dia ben exhausta. Pren l'amanida corresponent i un te i es queda ben adormida al llit.
Però demà, demà és el dia en què el món s'atura. Sí, sí, sí, una conspiració d'organitzacions que reivindiquen pensar s'han amotinat i han decidit aturar-se. Han decidit aturar el món i tots els rellotges i sembla que ho estan aconseguint. Tothom s'atura davant places, mars i muntanyes, carrers i edificis, supermercats i parades del peix i del pa. L'Eva, acostumada a saludar frenèticament algun conegut o coneguda que es troba pel carrer i no dir-hi més que quatre paraules buides... avui no sap què fer. Es queda pensativa davant l'aparador de la botiga de moda; observa la gent aturada al seu voltant i, de cop, perd la memòria: no sap on dirigir-se, no sap què ha de fer, quin és el termini que té. I, doncs, s'atura, a pensar.

PS = aquest petit relat m'ha estat inspirat per l'homenatge a què vaig assistir ahir a la Universitat de Viena al filòsof austríac Viktor Frankl. Frankl va ser l'inventor de la Logoteràpia. I val la pena passar-se per la pàgina web de l'institut que duu el seu nom: http://www.logotherapie.net/