La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

21 de gen. 2010

Ser la mestressa del teu destí

Una gran quantitat de persones segueixen el corrent. No és criticable, és una opció. Quan el vent bufa, és fàcil deixar-se dur per la força de la natura i, així, els dies passen i els anys anem empenyent.
Però què passa si decideixes no seguir-los. Si t'atures i canvies el rumb? Deixarem de ser dins la gran massa i aleshores passarem a caminar pel marge i amb dificultat? O ens sentirem més lliures? Són preguntes que, fins fa poc, no em feia de manera tan clara i concreta.
La decisió de venir a Viena ha estat absolutament meva, única, pensada, lliure i decidida. No he tingut condicionants externs. El camí ha deixat de ser còmode, recte, segur... i he sentit diverses vegades el vertigen de l'escalador sense corda... Però, ai las!, em sento viva! i lliure! I quan algunes persones em diuen que sóc valenta per haver fet el que he fet, penso: la vida són 4 dies! I aquesta frase feta aparentment ja sense significat, pren sentit i és que realment, la vida són dies comptats i només en tenim una. Si el destí de tots és el mateix, és sota terra o és tornar de nou a la natura... per què deixar que el corrent ens emporti i no intentar trobar el lloc d'un o d'una pels nostres mitjans?
Des que sóc aquí, a més, he començat a recuperar facetes de la meva personalitat que tenia enterrades i oblidades, com ara la melanconia. És clar que el paisatge i el temps hi ajuden! Si poguéssiu veure la neu com cau espessa davant meu, com la nit abraça la ciutat al vespre, m'entendríeu i escoltaríeu això:

2 comentaris:

Elena ha dit...

Unes quantes d'aquests carrers nevats no estarien malament per ambientar-nos-hi...!

Dona invisible ha dit...

Us he enviat una invitació per veure algunes fotos al Picasa :-)