Racons de Viena II. Karl Marx-Hof

Fa dues setmanes vaig agafar un tramvia i me'n vaig anar al districte 19 a veure en primera persona els famosos "Gemeindewohnungen" Karl Marx Hof. Els "Gemeindewohnung" són vivendes de protecció social que es troben repartides per tota la ciutat. En concret, el Karl Marx Hof és especialment conegut per les seves grans dimensions i per la seva història. 

A finals de la primera Guerra Mundial, Àustria s'havia quedat òrfena d'imperi i la situació social i econòmica se'n va ressentir: fam, pobresa i atur. Com a conseqüència va sorgir un fort moviment obrer, un moviment que demanava canvi. 

Més de 250.000 treballadors vivien en apartaments petits sense aigua corrent. La situació era crítica i el triomf dels socialdemòcrates l'any 1919 va marcar el començament d'una nova era. 

                    

L'administració anomenada de la "Viena roja" va dur a terme un programa intensiu de reformes durant els anys vint i començaments del trenta. D'aquest tema, en vaig parlar una mica, en aquesta entrada de fa temps. El nou govern va construir al voltant de 400 noves vivendes de protecció oficial anomenades "Gemeindebauten".

El complex "Karl Marx-Hof" és el grup arquitectònic més fidel a la ideologia socialista del moment. Va ser construït entre 1927 i 1930 per l'arquitecte Karl Ehn, alumne del famós Otto Wagner. Aquest edific enorme amb 1382 apartaments va ser dissenyat per donar cabuda a milers de vienesos al districte 19, en el que es va anomenar carrer del Proletariat. El grup de cases té al voltant d'un quilòmetre de llarg i conté bugaderies, llars d'infants, piscines, grans magatzems, una clínica, una farmàcia i una oficina de Correus.

Hi ha un pati enorme i la vista des del parc és impressionant.

El grup de vivendes està construït en una de les zones més riques de Viena, un oasi de reforma social dins un exemple més de desigualtats. 

Vaig passar una tarda estranya admirant aquest complex arquitectònic, envoltada d'una de les zones més riques. Estranya i interessant. 

La informació està extreta d'aquí i totes les fotos són meves. 

I això és tot, amics i amigues, fins d'aquí a nous episodis de "Rere la pista d'Stefan Zweig"!

De Kunst des Liebens: l'art de l'amor

Títol: Die Kunst des Liebens (L'art de l'amor) 

Autor: Erich Fromm (1900, Alemanya - 1980, Suïssa)

Editorial: Ullstein

156 pàgs.

Edició de 2010, original de 1956

"In einer Kultur, in der die Marketing-Orientierung vorherrscht, in welcher der materielle Erfolg der höchste Wert ist, darf man sich kaum darüber wundern, dass sich auch die menschlichen Liebesbeziehungen nach den gleichen Tasuchmethoden vollziehen, wie sie auf dem Waren- und Arbeitsmarkt herrschen." Erich Fromm, Die Kunst des Liebens 

"En una cultura, en què el Màrqueting és el que predomina, en què l'èxit material és el valor més elevat, no ens podem sorprendre que també les relacions amoroses es regeixin pels mateixos mètodes d'intercanvi, d'igual manera que les possessions i el mercat de treball..." Erich From, "L'art de l'amor".

Eric Fromm, autor alemany d'origen jueu, afirma que l'amor és un art, un art que es pot aprendre. Cal dominar la teoria i la pràctica d'aquest art, no n'hi ha prou a experimentar els sentiments amorosos i els instints animals que tots sentim.
El llibre comença amb l'anàlisi de les contradiccions de la societat contemporània a l'autor i les posa en relació a com els individus entenen l'amor: gairebé un intercanvi mercantilitzat entre dos éssers que han de promocionar-se i vendre's per agradar. 

Afirma Fromm també que la majoria de les persones es preocupen de ser estimades, i no tant de com han d'estimar. Cito textualment: "especialment els homes veuen el camí de l'èxit en l'amor com el camí per arribar a ser exitosos, poderosos i rics, tal com dicta la societat". D'aquesta manera fem esforços per agradar la persona triada, d'igual manera que ho fem moltes vegades per tal de gaudir de la meravellosa experiència de l'amistat. La cita dels clàssics: "l'amistat ha de ser desinteressada" pren tot el sentit quan llegeixes aquest llibre.
Segons Fromm el que fa una persona interessant depèn de la moda del moment, tant des d'un punt de vista físic com espiritual. Així, el que en principi semblen sentiments profunds, en el fons no són més que un exponent dels valors d'intercanvi actuals: ofereixes una mercaderia per obtenir-ne una altra i guanyar en aquest negoci. 

From entén l'amor com una resposta al problema existencial de l'ésser humà. En efecte, cada teoria de l'amor ha de confrontar-se (així ho afirma Fromm) amb una teoria sobre l'existència. D'aquesta manera al llibre es veuen les diferents maneres d'afrontar l'amor tenint en compte el tipus de persona de què es tracta. 
Més endavant Fromm també analitza els diferents tipus d'amor: l'amor maternal, l'amor eròtic, l'amor a un mateix, l'amor a Déu, l'amor pels altres. 
Per últim, la part més interessant per a mi és aquella en què l'autor fa una radiografia del comportament dels éssers humans en relació a l'amor en una societat capitalista. L'ésser humà ha convertit l'amor en una inversió i molt sovint després d'un temps aquesta inversió ha quedat frustrada. Com que en aquest món tendim a estar sols, pel foment d'un invidualisme i un consumisme exacerbats, és l'amor de vegades una sortida a aquesta soledat, però això és -segons Fromm- un greu error que duu al fracàs. Paradoxalment, la capacitat d'estar sols comporta la capacitat d'estimar. D'igual manera, diu l'autor (i amb molta raó, penso) que en aquest món l'acumulació d'estímuls constants (experiències, música, cinema, llibres, discoteques, televisió, amics, tot compta) ens manté desconcentrats d'un objectiu. Planteja una qüestió que em sorprenc de no haver-me plantejat mai: qui és capaç d'estar una estona sol, a casa, sense escoltar música, ni veure la televisió ni fer res concret? Només centrat en un mateix? Afirmaria que poques persones són capaces d'enfrontar-se a si mateixos i als seus pensaments d'aquesta manera. Doncs bé, segons Fromm cal aquest exercici per poder ser capaços d'assumir el grau de concentració que requereix una relació amorosa. Perquè una relació cal treballar-la, demana disciplina i feina, demana deixar de banda el nostre egoisme i centrar-se en l'altra persona, per tal d'evitar aquest fracàs i decepció a què cada vegada ens estem acostumant. Un llibre magistralment escrit, amb consells molt savis i una anàlisi intel·ligentíssima de la societat i dels mals del capitalisme. 


Eric Fromm compta també amb d'altres llibres d'assaig, entre els quals destaco "Sein oder Haben" ("Ser o tenir"), en què apunta que ens hem centrat més en el tenir que en el ser, qüestió que ve molt a to amb el tema que ens ocupa. 


A gaudir de la lectura!

Racons de Viena (I)

Vaig crear aquest bloc amb la finalitat principal d'explicar les meves experiències a Viena i de fer-vos arribar la meva visió particular d'aquesta cultura i del meu petit tros de món. Després, com tot, el bloc ha evolucionat i he anat deixant pas a les meves dèries personals, els meus gustos musicals, literaris i cinèfils. I me n'alegro, que això hagi estat així, però potser he deixat una mica de banda Viena (o m'ho sembla a mi) i per això he decidit inaugurar una nova secció al bloc -de fet, la primera secció al bloc- que he titulat "Racons de Viena", on miraré de fer-vos partíceps de les cosetes que a mi m'agraden d'aquesta ciutat. 
I començo amb un petit passatge que es troba en un dels carrerons perpendiculars al carrer de major activitat comercial de la ciutat: Mariahilferstrasse. Malgrat que no sóc donada a les compres per plaer, sinó que més aviat haig d'arrossegar-me pels carrers quan necessito alguna cosa, aquest passatge de què us parlo em té captivada. Ara treballo molts dies en una acadèmia que es troba a poques passes d'aquest indret tan especial i, com que haig de passar per allà, quan surto del metro i abans de la classe corresponent, sempre m'hi aturo i hi passejo una mica. Es tracta del Raimundhof Wien Einkaufspassage, que ve a ser alguna cosa com: el pati de Raimund, passatge de compres a Viena. S'hi accedeix a través d'una mena de porta d'accés emmarcada en color verd, com si entréssim en una altra dimensió o època. 

I aleshores et trobes amb petites botigues i tallers artesanals, al voltant d'un pati central empedrat.

A mesura que et vas endinsant al passatge vas coneixent petites cafeteries amb productes BIO, botigues on venen bosses reciclades, llums, cistelles al carrer, terrasses, cartells que anuncien concerts que no surten a les guies i unes escales que et duen fins a l'altra banda del carrer. 

I aleshores, després de passejar-m'hi i tornar al carrer Mariahilfer, sempre tan transitat, puc començar a treballar amb la força del parèntesi propi i dels meus pensaments en pau :-)


PS = totes les fotos són meves, fetes en un d'aquests recessos abans d'anar a treballar.