La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

11 d’oct. 2010

Grinderman o la catarsi d'una nit de diumenge

“Si escoltes Nick Cave, quedaràs enganxada a la bona música per sempre”. Recordo les paraules que algú em va dir fa uns anys, quan jo encara no coneixia Nick Cave & The Bad Seeds, i els vaig escoltar i les prediccions es van acomplir: ja mai més vaig tornar a ser la mateixa pel que fa a gustos musicals. I fins avui, que encara borratxa d’emocions pel concert d’ahir, hi dedico aquestes línies:

Apocalíptica nit ahir a Viena! Nick Cave, el famós canalla de la música fosca, el rock i el blues, la veu de les “Murders Ballads” i de “Boatman’s call” o de “Your funeral, my trial” va irrompre per satisfer la gana de bona música, rock i adrenalina del públic. A Gasometer, una sala d’unes característiques molt especials, en un edifici que va ser utilitzar com a magatzem de gas, construït el 1896 al districte de Simmering, irrompia Grinderman, la nova banda que incorpora alguns membres dels antics “Bad Seeds”, amb en Nick Cave com a veu cantant.
Si ja n’era una fan, ara en sóc una incondicional. El nou gir que ha donat amb aquest grup, més potent i roquer, més descaradament combatiu, m’ha atrapat i m’ha contagiat de passió i de força, juntament amb centenars de persones ahir a Gasometer.

Una hora i mitja de desenfrenament i de catarsi en una aposta consolidada amb dos discos publicats i un gran èxit de crítica i de públic. Ahir vaig veure com una massa de persones embogia amb en Nick, que va llençar a terra unes quantes vegades el micro, que es va abocar al públic, ansiós per tocar-lo.

L’australià que ens regalava lletres profundes que exploraven el sentiment de culpa i de dolor, es va deixar la pell ahir a Gasometer. Qui no recorda aquella emotiva “Into my arms” o la cançó d’amor dedicada a PJ Harvey “Green eyes”, dins el meu àlbum preferit “The boatman’s call”? Aquest Nick Cave, llargarut i esprimatxat, va aconseguir una catarsi absoluta en una nit de diumenge que ens ha regalat imatges i sons en directe per a les nostres oïdes massa acostumades al soroll de la ciutat.
I per acabar, comparteixo amb vosaltres una de les cançons que més m'agraden de Grinderman, que evidentment van tocar ahir. Que en gaudiu!

Grinderman-When my love comes down (cliqueu per llegir-ne la lletra) i escolteu-la aquí.

PS = totes les fotos són personals i fetes al llarg del concert.

13 comentaris:

Nuria ha dit...

Sin duda una gran noche de domingo y un gran concierto. Yo soy de música más tranquila.
Besossss

Rosalía Navarro ha dit...

Vaya, no conozco al cantante pero te veo tan entusiasmada que me contagias. Habrá que conocerlo Dona Invisible.
Besos wapa y me alegro de que te lo hayas pasado tan bien.

U-topia ha dit...

Ummm... también me gusta mucho... qué coincidencia. Y el espacio parece perfecto para él. Qué bien, cuando se disfruta así en un concierto, es una pasada. Me alegro por ti y te envidio sanamente que se dice.
Un abrazo.

Dona invisible ha dit...

Nuria, sí! una noche diferente de domingo y el concierto fue de los mejores que recuerdo. A mí a veces también me gusta escuchar música tranquila, depende del momento. Pero normalmente me apetece más cosas más "cañeras".
Besos!

Rosalía, si quieres empezar por algún disco yo te recomendaría "The boatman's call", para mí su mejor disco (aunque ahora han cambiado mucho el estilo con este nuevo grupo).
Gracias!! Besos también para ti!

Laura Uve, ¿en serio? jeje... bueno, me alegro que coincidamos también en Nick Cave. Sí, disfruté mucho, de hecho hoy he escuchado en una entrevista que Cave dice que para él lo que siente en los conciertos no es comparable a ninguna otra cosa. Y eso creo que lo transmite.
Un abrazo.

Ignasi ha dit...

Aixó es una entrada.
No!...aixó es un regal!

Fotos, crónica apasionada, video i lletra.

Chapeau!

Vaig conèixer a Nick Cave a "El cielo sobre Berlin"

http://www.youtube.com/watch?v=ZS_GagmpfvU

Ja em va fascinar aleshores, però amb "Into my arms"...va pujar als altars, on l'esperava Tom Waits, i on s'ha incorporat més recentment Mr. E.

http://www.youtube.com/watch?v=1fLQ9ATx7n8

Per cert, ha tret un llibre molt i molt recomanable: "Cosas que los nietos deberian saber" Entre dols dificilísims, em fa llegir:

"A veces, la belleza me supera y no se como afrontarlo: ¿Conoces la sensación? ¿Cuando algo es demasiado hermoso? ¿Cuando alguien dice algo o escribe algo o toca algo que te conmueve, que llega incluso a cambiarte?"

Saps disfrutar de la música DI.
Enhorabona.

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Portes un gran nivell, de fet no el conec, però amb aquest post que escrius, l'escoltaré i ja te'n diré la meva opinió!!

Un abraçada festiva...aquí avui és festa!

Dona invisible ha dit...

Nomás por fun,
Oh! gràcies per recordar-me aquesta escena de "El cielo sobre Berlin"; l'havia oblidada per complet! Però després he començat a recordar-la. Aquesta "From heeerrrr toooooooooo eternityyyyy" és ja un mite!
Tom Waits és també un altre déu per a mi. No coneixia, però Eels, i m'ha agradat força. Ja n'escoltaré més. El fragment que cites descriu un sentiment que a mi m'ha passat algunes vegades. Amb en Nick Cave crec que és força això.
Tu també saps gaudir de la música, se't nota.
Una abraçada!

Arlette, com sempre dic, sóc una aprenent de tot i mestra de res :-) M'agrada la música i amb en Nick Cave no t'enduràs cap decepció. Creu-me.
Gaudiu de la festa! Petons!

Anònim ha dit...

Me gustan y ese disco que le recomiendas a Lía lo he escuchado...pero a ella no le va eso, por eso no lo conoce Dona...je,je,je...me gusta cuando toca el piano es fantástico.
Feliz día festivo Dona.

Dona invisible ha dit...

Norma, esto de acuerdo contigo que con el piano es fantástico, aunque con el nuevo grupo ha substituído el piano por la guitarra. A mi entender es igual de bueno con ambos instrumentos. Bueno, le perdonamos a Lía que no le guste el estilo, sobre gustos no hay nada escrito :-)) Pero a lo mejor ahora le dá una oportunidad, tú déjale el disco por si acaso.
Feliz día festivo!

oliva ha dit...

Solo con disfrutar del edificio que fue utilizado como almacén de gas, construido en 1896 tiene mucho valor. No conocía a este grupo, sin duda, mucha energía y fuerza es lo que transmiten. Gracias por descubrinos música nueva (para mi, claro).

Me alegro que disfrutaras del concierto, sin duda, debió ser muy divertido y apasionante. Buenas fotos.

saludos.

Dona invisible ha dit...

Lemaki, tienes razón. Todavía no había estado nunca en Gasometer desde que vivo en Viena y me alegré de poder verlo. Me alegro de haceros descubrir nueva música. Para mí significan mucho y creo que son muy buenos; ahora con este giro más "cañero", también me gustan.

Gracias, lemaki!

Eli ha dit...

Mare meva!!!
Si les fotos les vas fer tu això vol dir que el vas tenir a tocar!!!
No et rentis les mans fins Nadal que també vull gaudir d'un tros de Cave. :)

Dona invisible ha dit...

Hahha, Eli, les fotos no les vaig fer jo! Si les hagués fet jo, hi sortirien molts més caps del públic hahaha... Sóc tan petita que havia de mirar al cel per poder veure en Cave. Però sí que érem ben a prop, sí! No tant com per poder tocar-lo, però sí per veure'l de ben a prop.
petons!