La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

2 d’oct. 2011

Llibres, pel·lícules i de nou la "no-rutina" :-)

Octubre i de nou a Viena. Quina manera d'inaugurar la tardor! Aquesta bella ciutat em rep brillant amb l'elegància que li ofereix saber que fou la capital d'un Imperi i que ara és tan irresistible que sempre s'hi ha de tornar :-) Encara no li ha tocat tenir aquella boira espessa i eterna de l'hivern, sinó que m'ha rebut amb el cel obert i blau (creuem els dits, que duri!).
No puc resumir en un post totes les experiències que he viscut aquests dies de vacances a casa, ni puc parlar de totes les persones que he retrobat ni de tots els pensaments que han inundat aquest cap boig meu, ni de tot el que he sentit en veure com la ciutat s'ha transformat a través de mi, em falten paraules, em falta destresa en utilitzar-les, em falta esma... 
La darrera setmana ha estat de convalescència: l'extracció de la meitat del meu seny en forma de queixals ha mermat les meves forces i això m'ha obligat a fer repòs i a gaudir de cinema i de llibres en la mesura dels possibles. D'entre la llista de films que he vist, en trio aquesta: 

A Ciegas. Títol original: Blindness
Pel·lícula de 2008.
Basada en la novel·la "Assaig sobre la ceguesa"
Director: Fernando Meirelles

Una terrible epidèmia
assola la ciutat: inexplicablement apareix la ceguesa, d'un en un els habitants d'aquesta metròpoli s'estan quedant cecs. Això fa que les autoritats decideixin aïllar-los i fer-los posar en quarentena. La ceguesa és com no se n'ha conegut cap altra: una blancor anul·ladora, una llum encegadora que no deixa que els afectats puguin veure res. Però una habitant, interpretada per la fantàstica al meu entendre aquí Julianne Moore , conserva la vista també de manera inexplicable. La relació que s'estableix entre les persones que es troben en quarentena, la presa de poder per part d'un sector, les conseqüències que se'n deriven és el que fa interessant l'argument d'aquesta pel·lícula absolutament fascinant. Altament recomanable, una reflexió sobre la naturalesa humana en una situació límit. 


També he llegit la novel·la negra Joc brut, de Manuel de Pedrolo. Es tracta d'un autor que conservo dins la meva llista de "pendents" de fa temps per la seva interacció amb l'existencialisme en una certa fase. És un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Aquesta novel·leta no gaire llarga es llegeix com qui respira :-) Tracta d'un assassinat des del punt de vista de l'assassí i les vicissituds que li porten a cometre aquest crim. Enduts per la lectura no deixem de sentir una certa pena i empatia (sí sí, amb l'assassí!) amb el narrador, que és en Xavier, enamorat de la Juna, a qui coneix en un viatge d'autobús i de qui queda absolutament encandilat. No puc desvetllar-ne més perquè si no perd la gràcia, però sí que la puc recomanar i reivindicar així un dels autors per a mi oblidats de la literatura catalana.


I ara llegeixo el clàssic existencialista La pesta, d'Albert Camus, que no és el millor llibre per llegir quan estàs convalescent, però que aporta uns plantejaments interessantíssims també en una situació límit: la plaga de la pesta a la ciutat argeliana d'Oran posa a prova els seus habitants, sorgeix la solidaritat humana en alguns casos, l'egoisme en d'altres. L'interessant de la novel·la és que té diverses lectures: ha estat interpretada com a icona de l'existencialisme quan el seu autor ho negà, perquè es centra en l'absurd de l'existència: hi ha quelcom més il·lògic que una plaga d'aquest tipus capaç d'acabar amb centenars de vides cada dia? és possible creure en un déu en aquestes circumstàncies?; també s'ha interpretat com a metàfora de la invasió nazi a Europa, però sobretot és un assaig sobre la condició humana i la solidaritat en una situació com aquesta. Encara l'haig d'acabar, però m'atreveixo a dir que la visió de l'ésser humà que presenta Camus és més optimista que pessimista, malgrat la fama que tenen els existencialistes :-) 


I això és tot per avui. Espero poder alleugerir el ritme del bloc en properes edicions i continuar amb la meva "no-rutina" a Viena.

7 comentaris:

Aiguasalada ha dit...

Ben tornada! Esperem que la convalescència sigui curta, perquè tenc moltes ganes de veure't!!!! Besades, guapíssima!!!!

Dona invisible ha dit...

Gràcies, maca! La convalescència no m'impedirà retrobar-vos. En tinc tantes ganes! Petonsssss

U-topia ha dit...

M'alegro moltíssim de que el viatge a casa teva hagi estat interessant i que el retorno a Vièna et doni l'alegria de retornar a una certa normalitat que no rutina.

La pelí no l'he vista (he llegit el llibre de Saramago, que em va agradar força), també vaig llegir fa molt el de Camús que no recordo gaire. La novel.la de Pedrolo la tinc però no l'he llegida (és una lectura de batxillerat del meu fill gran), així que la posarè en llista.

Una abraçada i que t'acabis de recuperar del tot... ahhh i que es mantingui el temps...

Dona invisible ha dit...

Hola, Laura!
Gràciesss, fa un dia fantàstic. Fa calor i tot!
Pedrolo al Batxillerat???!! ostres, això sí que és una sorpresa! No sabia que ara fos lectura obligatòria! Ja em diràs si la llegeixes. Tinc curiositat per discutir un tema de la novel·la amb tu (no puc dir de què va, perquè llavors en desvetllaria una part important de la trama).
Gràcies de nou!
petonssssss

TRoyaNa ha dit...

D.I.
m´alegre molt del teu regrés a Viena,especialment per les ganes que tenies de tornar,i que la ciutat t´haja rebut amb llum i fins i tot calor.
Partint de que espere estigues ja recuperada,pareix que la convalescència ha donat per a molt:llibres,cinema....

Pel que toca al cinema,que puc dir,eixa pel.lícula,"A ciegas" es extraordinària.

No sé si sabràs que Saramago quan va veure per primera vegada la pel.lícula en companyia del director Meirelles i de la seua dona,Pilar,es va a posar a plorar i li va dir al director en poques paraules que li havia fet feliç.Això ho pots veure en el documental "José y Pilar",per si tens curiositat,a mi em va a agradar molt,perquè Saramago em pareixia i em pareix un home increïble.

Julianne Moore està impressionant,em deixa sempre sense paraules,i en aquesta historia eleva encara més el nivell del resultat.
Evidentment la metàfora de la ceguera ens conduïx al retrat d´una societat malalta,egoista,allunyada dels valors essencials,com la empatia o la solidaritat.

Et deixe enllaços de les entrades que li vaig dedicar tant al documental de Saramago com a la pel.lícula:

http://historias-troyanas.blogspot.com/2011/05/jose-y-pilar.html

http://historias-troyanas.blogia.com/2009/032001-a-ciegas.php

Bsts

Zamarat ha dit...

Tengo muchas ganas de ver "A ciegas". El libro me gustó muchísimo. No he leído "La peste"; está en tareas pendientes aunque no será en los próximos meses. Tampoco he leído a Pedrolo, pero me lo apunto: tal y como lo cuentas suena muy bien.
Me alegro de que Viena te haya recibido bien; como te mereces.
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Troyana, no sabia el que m'has explicat de Saramago i haig de dir que m'he emocionat en llegir el teu comentari, perquè jo també admiro profundament aquest home: pels valors, per la senzillesa, per la seva implicació amb la societat. He llegit les dues entrades que m'has passat i també els comentaris. Tampoc no sabia que ell no volia cedir els drets d'autor ni a Hollywood ni a Espanya. Em sembla bé :-)
La pel·li "José y Pilar" és una de les que tinc pendents. L'haig de veure!

Petonsssss

Zamarat, la película está muy bien y parece ser que a Saramago le gustó. La peste diría que es de esos libros que hay que tener el momento adecuado para leerlo (siempre es así, pero este especialmente), si es posible no estar en un momento duro, sino relajad@s. Pedrolo es más agradable de leer :-)
Gracias y un abrazo!