La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

10 de juny 2012

Terreny insegur: Soho in Ottakring

Fa unes tres setmanes, gairebé per casualitat, vaig anar a parar a una festa al districte 16 de Viena. Allò especial no va ser la festa en si, no, ni el fet de trobar-m'hi gairebé sense voler-ho, ni el marc del Festival "Soho in Ottakring", ni la bona companyia (tot cal dir-ho inesperada, però realment agradable). L'especial va ser la singularitat del tractament del tema del terreny com a espai per a ser ocupat, com a espai de controvèrsia, com a terreny insegur. 

Diu el fullet explicatiu sobre el certamen a què vam assistir i el Festival "Soho in Ottakring": "El terreny insegur" és un tema global, es relaciona amb el món àrab, la Xina, els Estats Units, té relació amb Madrid, Roma, Atenes, i també amb Ottakring..."

Ottakring és el nom del districte 16 de Viena (i també de la coneguda cervesa, haha). És un barri, podríem dir-ne, obrer, amb majoria d'immigració, als afores de la ciutat, a prop del "Gürtel" o "cinturó" (literalment), que marca uns certs límits visuals, socials i virtuals a la ciutat.


El Festival incloïa treballs de diferents artistes que se centraven en el tema "el terreny", en un context internacional en què el dret a la vivenda cada vegada més és menyspreuat, infravalorat o senzillament ignorat. Del proppassat 12 al 26 de maig van tenir lloc diferents performances, exposicions, presentacions de treballs en un espai únic, com és un antic teatre transformat en centre okupat per a l'ús dels veïns i de tothom qui estigui interessat en una forma alternativa de gaudir d'un espai comú: tallers, cursos, exposicions, intercanvi d'idees i de béns... Al fons s'intueix una fotografia de l'aspecte que tenia anteriorment aquesta sala (perdó per la mala qualitat de la foto): 




El Festival estava centrat en tres punts principals: el rol dels gèneres; atribucions per motiu de l'origen i la religió i similars. Tres temes que juguen un paper important en la relació entre l'individu i la societat. Evidentment la Història era molt present en aquesta forma d'aproximar-se a l'actual crisi. Sense conèixer la nostra Història, no podrem valorar en tota la seva dimensió el que està passant al món actualment. 

Dins la proposta també hi havia grups de treball que s'ocupaven de noves formes d'entendre el món i d'organitzar-se socialment: nous paradigmes econòmics, noves formes de viure, una nova manera de tractar els recursos. 

Aquella nit de dissabte, vam poder participar en un projecte d'art interactiu que juga amb les supersticions i amb l'atzar: 


 La disposició dels pals llançats a la babalà condicionaven el teu "destí" ;-) i en unes sales a continuació es trobava la interpretació de l'atzar. El resultat, vaig poder demanar un desig llançant una moneda en aquesta habitació diguem-ne "peculiar": 


La Dona Invisible desitja...




Qui m'havia de dir que aquella nit acabaria en aquest espai tan especial, llançant una moneda dins una piscina de plàstic en una habitació decrèpita ;-)? La vida ens sorpren...


Però això no s'acaba aquí, el Festival continua, dins el marc del districte 16. Per a més informació: http://www.sohoinottakring.at/biennales-programm/

12 comentaris:

U-topia ha dit...

I no es pot saber que va desitjar la dona invisible que, en aquest cas, es va fer visible??

.....

Quin Festival tan atractiu. L'espai, els continguts i la forma de tractar-los.

No puc estar més d'acord amb el que dius referent a la història.

.....

No crec en un destí predeterminat..., tot i així segur que hauria llançat els pals.

Vaig a veure l'enllaç.

Ptnssssssss

Dona invisible ha dit...

Hahaha, noooooo no es pot saber, que si no s'acompleix :-)

Un Festival realment especial, sí. La pena és que no vaig poder assistir a gaires actes dels que hi havia programats... Però, bé, té lloc cada dos anys. Aviam si tinc l'opció de seguir-lo per al 2014 (si encara segueixo aquí, és clar ;-)).

Haha, per descomptat jo tampoc no crec en cap destí predeterminat, però era un joc i vaig jugar! :-)

Molts petonssssss i bona setmana!

TRoyaNa ha dit...

D.I.
el festival té molt bona pinta.Em pareixen molt interessants eixos tres punts que esmentes: el rol dels gèneres; atribucions per motiu de l'origen i la religió i similars.Tot supose en relació al terreny.
Son aspectes determinants en la manera en la que l´individu es desenvolupa en societat i s´adapta al seu habitat més próxim.

L´art interactiu em pareix molt divertit,jo també haguera participat en tot;)
Bsts

V ha dit...

Esa distribución por distritoscada uno con su propia idiosincrasia ya te dije que me poarecía muy atractiva y digna tanto de estudio como de disfrute.
Y el festival que te has encontrado en el 16, tiene su punto. La verdad es que no suelo fijarme en esas temáticas y por eso me llama más todavía la atención. Si estuviera por ahí también lo visitaría. Voy llegando de tu mano como corresponsal a la conclusión de que Viena tiene una vida cultural muy variada y rica. Que lo disfrutes. Un abrazo.

Dona invisible ha dit...

Hola, Troyana!
Vam passar una bona estona interactuant amb l'exposició que hi havia allà.
Tots tres aspectes de què parles poden treballar-se en relació al terreny, està clar. Alguns dels títols de les conferències que van fer-se són: "Les persones a les ciutats", "AMS -sigles de l'oficina de treball d'aquí- convertides en les sigles de "Allgemeine Menschenrechtsstornierung" = "Retorn dels drets humans en conjunt", Llegendes Urbanes, etc.
Tot un conjunt d'actes interessants organitzats per un grup d'artistes que van agafar com a motor el concepte de terreny.
Que tinguis bona setmana! Petons.

Dona invisible ha dit...

V, sí, lo de los distritos dá para una tesis doctoral, cada uno con su historia y sus características propias.
Me encontré el Festival porque me avisaron que estaba ahí, pero no aparecía digamos entre los círculos más estándards. No era fácil de encontrar si no estás en contacto con determinadas personas que se mueven en torno a la voluntad de transformación, en sectores más "alternativos".
Viena tiene una vida cultural muy variada, eso está claro. Me gustaría poder disfrutar mucho más de ella, pero bueno, se hace lo que se puede.
Un abrazo!

Zamarat ha dit...

Qué original, no? Me ha gustado la idea de los palitos...
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Gracias, Zamarat. Original era, sí :-)
Un abrazo y buen fin de semana!

Ummiega ha dit...

Nice post, have a great weekend.

Dona invisible ha dit...

Thank you and welcome to my blog.

By the way: may I ask how did you find this blog? I'm just curious.

Have a nice week!

Antígona ha dit...

Uff, Dona, me he quedado de entrada enganchada a eso que dices de que el derecho a la vivienda es cada vez más menospreciado. No sé si sabes que aquí en España el banco que va a recibir ayudas financieras de Europa, pero cuyos costes tendremos que asumir todos los contribuyentes, no deja desahuciar a las familias que no pueden pagar las hipotecas que el propio banco infló y gestionó en condiciones abusivas. Y tanto que es menospreciado. Hasta límites sencillamente intolerables.

Todo lo que cuentas de ese Festival parece muy interesante, y más en estos tiempos que corren en el que se necesitan espacios de comunicación e información para que la gente intercambie ideas y descubra que siempre hay alternativas a las formas establecidas de funcionar, que si no vivimos de otra manera no es porque no se pueda, sino porque a los poderes fácticos no les convendría un cambio de modelo que perjudicaría sus intereses aunque beneficiara los de la mayoría.

No creo en el destino, sino en el azar y en el modo en que lo interpretamos. Una amiga me regaló hace tiempo el libro del I-Ching, que es algo así como un oráculo al que preguntar por el propio futuro a partir de unas monedas lanzadas al azar. Primero me pareció muy raro que esta amiga mía creyera en estas cosas. Pero luego me di cuenta de que, por el modo en que funciona el libro, no es más que un juego para reflexionar sobre nosotros mismos y las cosas que deseamos. El futuro no está escrito en las monedas, sino en nosotros mismos y en el modo en que queremos interpretar la combinación azarosa de las monedas. El azar no es más que un pretexto, en el fondo, para ahondar en nuestros deseos y hacernos patentes aspectos de nosotros mismos que no nos resultan tan visibles.

En cualquier caso, espero que tu deseo se cumpla ;)

Un gran beso!

Dona invisible ha dit...

Antígona, más o menos intento estar al corriente de lo que está pasando con los planes de austeridad -o sea los recortes- y con la vergonzosa ayuda a los bancos por sus errores y por los casos de corrupción. Por suerte también hay algunos movimientos ciudadanos contra los deshaucios, por ej., que me parecen un ejemplo a seguir.

Muy de acuerdo cuando dices que se debe fomentar la idea que hay alternativas al modelo que nos están vendiendo como único. Está claro que ni siquiera sirve para mejorar la economía general del país sinó para beneficiar a unos pocos. Pero si se vende como única salida, nadie hará nada para cambiarlo. Hay alternativas, ahí está el ejemplo de Islandia, por ej.

Jaja, lo del destino y el azar fue un juego sin más. Nunca me había planteado el tema del azar como excusa para analizarnos a nosotros/as mismos, nuestros deseos y lo que esperamos del futuro. Está claro que en gran medida el futuro está en lo que hacemos actualmente, aunque el azar también juega un papel. Me ha gustado tu visión!

Aix, ojalá se cumple mi deseo, sí. Gracias :-)

Besossss