La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

22 de jul. 2012

Noam Chomsky

De vegades cal buscar la inspiració que no tens en les paraules d'algú amb una ment tan brillant com en Noam Chomsky. Després de llegir "Occupy", publicat per Penguin Special en anglès, no em queda més remei que sentir una profunda admiració pel seu autor. 

El llibre comença amb la comparació de l'actual crisi amb l'època de la Gran Depressió a Amèrica: 

"(...) There was a sense that "we're gonna get out of it", even among unemployed people, including a lot of my relatives, a sense that "it will get better"." p. 25

Es refereix a l'època de la Gran Depressió: "Hi havia un sentiment que "ens en sortiríem", fins i tot entre la gent aturada, inclosos alguns dels meus familiars, un sentiment que "la situació millorarà"." 

"(...) For many people in the United States, there's kind of a persuasive sense of hopelessness, sometimes despair." p. 26

Referint-se a la situació actual: "(...) Per a molta gent als Estats Units, hi ha una mena de sentiment persistent de desesperança, de vegades de desesperació." 

"These days they're sometimes called the "precariat" -people who live a precarious existence at the periphery of society. It's not the periphery anymore. It's becoming a very substancial part of the society in the United States, and indeed elsewhere. And this is considered a good thing." "Well, now the world is indeed splitting into a plutonomy and a precariat -again, in the imagery of the Occupy movement, the I percent and the 99 percent. Not literal numbres, but the right picture."  p. 33, 34

Referint-se al naixement d'un nou "precariat": "Aquests dies de vegades són anomenats "precariat" -la gent que viu una existència precària a la perifèria de la societat. Doncs bé, ja no es tracta de la perifèria. S'està convertint en una part molt substancial de la societat als Estats Units, i realment a qualsevol altre lloc. I això es considera una cosa bona." "Bé, ara el món s'està dividint efectivament en una plutonomia i un precariat -una altra vegada, en la imatgeria del moviment Occupy, l'1 per cent i el 99 per cent. No són números literals, però sí el quadre real."

Noam Chomsky hi veu solucions: 

"You have to go on, have to form the structures that will be sustained, that will go on through hard times and can win major victories. And there are a lot of things that can be done." p. 34

"Heu de continuar, heu de formar les estructures que seran sostingudes, que romandran a través dels temps durs i poden guanyar victòries més grans. I hi ha moltes coses que es poden fer." 

En preguntar-se-li sobre el seu possible lideratge: 

"My voice wouldn't help. And besides, you don't want leaders; you want to do it yourselves." p. 43

"La meva veu no ajudaria. A més, no voleu líders; voleu fer-ho vosaltres mateixos." 

En diverses ocasions, Chomsky apel·la al trebal conjunt, al fet d'escoltar els altres i aprendre'n, a la coparticipació. Però també puntualitza les seves preocupacions, i ens avisa que estem molt lluny d'una revolució: 

"To have a revolution -a meaningful one- you need a substancial majority of the population who recognize or believe that further reform is not possible within the institutional framework that exists. And there is nothing like that there, not even remotely." p. 59 

"Per tal de tenir una revolució -una de significativa- es necessita una majoria substancial de la població que reconegui o cregui que una reforma més enllà no és possible dintre del marc institucional que existeix. I no hi ha en aquests moments res semblant a això, ni tan sols remotament." 

Sobre el paper del Banc Central Europeu i altres a la crisi actual: 

"Growth is what is needed in a period of recession, not austerity. Europe has the resources to stimulate growth, but their ressources are not being used because of the policies of the Central Bank and others. And one can ask what the purpose of this is. And a rational way to judge purposes is to look at predictable consequences. And one consequence is that theses policies undermine the social-democratic structures and the welfarestate structure that have been developed; they undermine the power of labor and create a more inegalitarian society, with greater power in the hands of the corporate sector and the wealthy." p. 63-64

"El que es necessita en un període de recessió és creixement, no austeritat. Europa té els recursos per estimular el creixement, però aquests recursos no estan essent utilitzats a causa de les polítiques del Banc Central i altres. I ens podem preguntar quin és el propòsit d'això. I una manera racional de jutjar els pròposits és mirar cap a les conseqüències predictibles. I una conseqüència és que aquestes polítiques dinamiten les estructures sòciodemocratiques i l'estructura de l'estat del Benestar que han estat desenvolupades; dinamiten el poder dels treballadors i creen una societat amb més desigualtats, amb més poder concentrat a les mans del sector corporativista i dels poderosos." 

Sobre el poder de què disposem: 

"The power is in the hands of the general population. There are massive efforts to control it by less force today because of the many rights that have been won. Methods now are by propaganda, consumerism, stirring up ethnic hatred, all kinds of ways. Sure, that will always go on but we have to find ways to resist it."  p. 83

"El poder és a les mans de la població general. Hi ha esforços massius per controlar això amb menys ús de la força avui gràcies als molts drets que han estat conquerits. Els mètodes ara són la propaganda, el consum, el foment de l'odi ètnic, tot tipus de formes. És clar que tot això continuarà sempre, però hem de trobar maneres de resistir-nos-hi." 

Foto extreta d'aquí (cliqueu a l'enllaç)
Chomsky també mostra la seva preocupació respecte al que els humans hem fet i estem fent amb el nostre Planeta, amb el que ens dóna el sustent de vida. Però sempre hi ha una porta per a l'esperança: 

"(...) growth can mean simpler lives and more livable communities. (...) Part of what functioning, free communities like the Occupy communities can be working for and spreading to others is just a different way of living, which is not based on maximizing consummer goods, but on maximizing values that are important for life. That's growth, too, just growth in a different direction." p. 84 

"(...) creixement pot voler dir vides més senzilles i comunitats més habitables. (...)  Una part d'allò per a què les comunitats lliures i que funcionen com les comunitats Occupy poden estar treballant i també propagant-se cap a d'altres persones és simplement una manera diferent de viure, que no està basada a maximitzar el consum de béns, sinó a maximitzar els valors que són importants per a la vida. Això també és creixement, tan sols creixement en una direcció diferent."

Gràcies per la seva clarividència, Sr. Chomsky. 

Nota: les parts destacades en color verd són traduccions meves dels fragments citats de l'original en anglès.

17 comentaris:

Zamarat ha dit...

Gracias a Chomsky y gracias a ti por traernos estas reflexiones tan oportunas. Abrazo!

TRoyaNa ha dit...

Molt interessant la entrada i les reflexions de Chomski.

Crec que en general,la població ha anant reaccionant a la crisi poc a poc. Encara et trobes a persones que diuen:"i per què he de manifestar-me jo per exemple si no soc funcionaria i a mi no me lleven la paga extra?"i pense que precisament les primeres manifestacions no eren tan multitudinàries entre altres coses per la divisió,però ara que com diu Chomski la precarietat s´està convertint en una part molt substancial de la societat i estem tots i totes afectats en major o menor mesura perquè qui no està aturat,té un familiar o té un amic que no té faena,ara es el moment de la mobilització.
La crisi passarà sí,però ho farà després de que la població més vulnerable haja pagat un preu massa alt,com diu Jose Luis Sampedro.
Per això entre tots i totes hem de buscar propostes,vies alternatives de sostenibilitat i creixement,eixint al carrer protestant i denunciant cada vegada que n´hi haja un abús de poder,una irregularitat,un nou cas de corrupció.
L´imatge que ens ha de preocupar es la que estem donant als xiquets/es i als joves que venen darrere de nosaltres,no la que el govern no vol que es done al exterior.No sé si encara tenim les condicions necessitaries per a una revolució social,però vull pensar que anem fent camí.

Més raó que un sant té Chomsky quan diu que per a combatre una recessió lo que es necessita es creixement, no austeritat.Precisament es lo que està fent el nou govern francès de Hollande,en comptes de castigar més a la població que menys té pujant el IVA per exemple,està retirant subvencions a institucions totalment privades,com escoles, per a després re-invertir en institucions públiques com escoles i biblioteques.Això es apostar pel creixement sense dinamitar l´Estat de Benestar.

Pense que de tot això tots eixirem reforçats,vull pensar en una altra manera de viure més responsable amb el entorn i menys dirigida pel consum compulsiu,però per això es precís prendre conciència i formar part activa i comunitària de la construcció d´un nou sistema social on,encara que sone utòpic,la nota predominant no siga aquesta creixent desigualtat.

Salut!

Dorothy ha dit...

Em sembla molt noble que Chomsky (déu Chomsky, diria jo) refusi liderar el canvi peerquè hem de fer-ho nosaltres mateixos. Precisament el que més em reventa de totes les mobilitzacions és que sempre hi ha algú que s'autoproclama líder, coordinador, organitzador... com li vulguis dir, i que sempre aquestes persones són les mateixes que, a altres moviments i asociacions, ja han intentat ser líders. Però ser líder no és una decisió teva, sinó dels altres. M'alegra que Chomsky cregui que ens en sortirem, perquè jo començo a dubtar-ho... Sé que tot això passarà, però ho veig mooooolt lluny. Sobretot perquè aquesta situació ens està fent despertar a molts, però també està fent que els que tenen el poder convencin a molts altres de què la solució és precisament continuar esgotant els recursos: construir a zones verges amb la promesa de feina, malbaratar recursos, aprofitar-se dels que encara estan pitjor...
M'enganxes en un mal dia, però la teva entrada m'ha fet pensar molt.

Un petonàs.

Nuria ha dit...

Unas reflexiones perfectas para la situación en la que nos encontramos.
Yo también me he preguntado muchas veces por qué se empeñan en seguir aplicando políticas de austeridad, sabiendo que sólo con austeridad nunca conseguiremos salir de esta crisis, sino todo lo contrario, aumentar la recesión; el interés de unos cuantos en aumentar las desigualdades entre clase media trabajadora y clase alta, está detrás de todas estas políticas.
Lo que yo me pregunto es ¿qué podemos hacer ahora nosotros para conseguir que esas políticas que terminarán con el actual estado de bienestar no se apliquen? Desde luego no podemos quedarnos en casa, hay que salir a la calle a gritar que no estamos de acuerdo. En fin, que no sé qué futuro nos espera.
Un beso y feliz semana

V ha dit...

No creas que tengo yo las cosas tan claras como Chomsky, que siempre las tiene claras. Igual es que se aplican los términos de forma sencilla. Por ejemplo ante la sociedad del despilfarro, parece fácil decir que conviene más austeridad. Pero claro, la cuestión es quie si has construido un estado de bienestar, y este tiene un coste, hay que racionalizar. Y no se puede cortar aquí te pillo aquí te mato.
Se corre el riesgo de que suceda lo que él dice, que desmantelas el sistema creado para proteger políticas sociales y todo el mundo se queda al aire.
Y llega el descontrol,no solo del gasto, también el social. Lo que está claro es que ahopra más que nunca es necesaria gente con la cabeza fría que piense. No creo que sea mucho pedir. Un abrazo y gracias por las traducciones.

Dona invisible ha dit...

Hola, Zamarat,
un abrazo para ti también y gracias por pasarte por leer estas reflexiones!

Dona invisible ha dit...

Hola, Troyana,
penso que en Chomsky té raó i va en la línia dels comentaris que fas: ja no es tracta d'un sector marginat de la societat qui té seriosos problemes per a disposar d'una vida digna. Cada vegada som més. Qui digui que "això no va amb mi, perquè a mi no m'han tret la paga extra" s'equivoca de mig a mig si pensa que pot estar segur o segura, perquè les retallades són en molts sentits, no només en els sous.

Les polítiques neoliberals no van encaminades a satisfer les necessitats dels qui menys tenen, ans al contrari. Respecte al que dius d'Hollande, penso que això demostra com n'és d'important, també anar a votar i sobretot no triar opcions que apliquen mesures com les que estem patint. Està demostrat que hi ha alternatives. És més, està demostrat que les polítiques actuals no ajuden al creixement...

Jo també vull creure que, a mesura que passi el temps ens adonarem que hem de canviar també les nostres formes de vida per assegurar un sistema més sostenible des de tots els punts de vista.
Salut!

Dona invisible ha dit...

Hola, Dorothy,
és que crec que els canvis han de sorgir de les iniciatives del poble, del fet de seure, posar en comú propostes i consensuar-les, sense cap lideratge, ja que tots partim d'orígens i creences diferents. Si una part dels representants d'aquestes creences assumeix el lideratge, estarem deixant fora una bona part de la societat. Per això penso que hem de ser capaces de seure i parlar amb persones de diferent procedència. Això és difilíssim i no s'aconseguirà d'un dia per l'altre. Chomsky hi veu solució, però no crec que ho vegi a curt termini. Ell mateix també diu que estem molt lluny de cap revolució, ja que encara hi ha moltes persones que no creuen que sigui necessària.
Creue-me, t'entenc quan dius que ho veus molt lluny. Jo també ho veig molt fosc i de fet per a mi és vital, perquè si no millora la situació a Espanya, per ex. (encara que sé que és un tema global, però a Espanya és especialment dur), doncs no sé quan hi tornaré...
Petonets!!!

Dona invisible ha dit...

Hola, Nuria,
está claro, aplicar políticas de recortes no ayudan al crecimiento, solo benefician a un sector. Es una oportunidad también para privatizar sectores que hasta el momento habían sido públicos y que son de vital importancia para paliar las desigualdades en la sociedad. Es una oportunidad de oro para hacer de ello un negocio y enriquecer a los más ricos.
Se debería fomentar el crecimiento, está claro. No sé en qué cabeza cabe que recortando el poder adquisitivo de los trabajadores se va a salir de la crisis: eso supone menos consumo y, por lo tanto, más negocios que cierran.. Y solo hablando en términos económicos. En términos sociales, el gasto es incalculable e intolerable.
Y, sí, la única solución es la unión y la valentía de plantarnos y salir a la calle. Creo que no ha habido ninguna conquista social que se haya conseguido de otra forma.
Otro beso y feliz semana para ti también.

Dona invisible ha dit...

Hola, V,
se me ocurren otros sectores donde se podría recortar antes que en los pilares de una sociedad, que son la Educación y la Sanidad.
Lo que creo que intenta decirnos Chomsky es que empecemos desde abajo a protagonizar ese cambio, esas nuevas formas de vida que hacen falta; tampoco creo en el crecimiento insostenible mal entendido que es crecer y crecer y seguir malgastando los recursos de que disponemos que son agotables: los naturales. Hace falta que todos hagamos ese esfuerzo y que sepamos que es necesario cambiar nuestras vidas...
Un abrazo, espero que las traducciones hayan ayudado.

LaMirandolina ha dit...

Jo no tinc tan clar que la crisi passi, tot i que la història és cíclica i sempre després d'una mala època en ve una de prosperitat, però és que crec que el tema no és aquest. No és només una qüestió de si les empreses van bé o no o de si els sous pugen o baixen o de si ens retallen d'aquí o d'allà. El sistema és obsolet i cal buscar un nou marc. Tanmateix, crec que encara no estem preparats, que encara no ens ho acabem de creure. Com diu la cita de Chomsky: "Per tal de tenir una revolució -una de significativa- es necessita una majoria substancial de la població que reconegui o cregui que una reforma més enllà no és possible dintre del marc institucional que existeix. I no hi ha en aquests moments res semblant a això, ni tan sols remotament."

Antígona ha dit...

Ya sabía yo, Dona, que Chomsky no te iba a decepcionar :)

Hoy he hecho un largo viaje en metro –medio de transporte que, por razones geográficas, no suelo utilizar muy a menudo- y he vuelto a casa con una tremenda sensación se asfixia e impotencia: han sido demasiadas las personas que he visto arrastrando carritos donde se adivinaba que portaban todas sus pertenencias; personas que no eran indigentes pero que estaban pidiendo por declararse parados ya sin ayuda alguna del Estado; personas en las que se podía adivinar el desaliento y casi la desesperación.

Esta crisis está resultando muy cruel y es preciso que la población despierte. Lo está haciendo, sí, pero todavía no lo suficiente. Todo lo que nos está sucediendo en España se podía anticipar a la perfección, tal y como se podía anticipar la trayectoria de Grecia. Precisamente por ello estoy convencida de que, como no suceda algo que imprima un giro radical al rumbo que están tomando las cosas, nos espera exactamente el mismo destino.

Porque por supuesto que de ninguna crisis se ha salido con austeridad. Las políticas que se están aplicando no son más que el intento de transformar –declarado por el propio Dragui- la Europa social en la Europa liberal. Y eso sólo va a conducir al empobrecimiento de la gran mayoría para el obsceno e inmoral enriquecimiento de una minoría privilegiada. Experimentamos con todo este proceso una involución histórica que sólo tendrá consecuencias desastrosas. Y eso, no nos engañemos, lo saben perfectamente quienes las aplican. No hay error, ni incompetencia, ni confianza en unas políticas equivocadas: lo que desborda en todo lo que ocurre es una ideología que tiene muy claros sus objetivos. Y en España aún más.

Y justamente porque la población no está aún madura para una revolución social y económica, me anima mucho lo que está sucediendo en Francia gracias a Hollande. Ninguna prueba mejor de que otra política es posible. Ojalá su presencia en Europa tenga algún tipo de efecto contagio en el resto de países que frene esta brutal imposición del neoliberalismo que estamos viviendo.

Te dejo un enlace que, como poco, te va a hacer reír. Que nos hace falta a todos en estos tiempos :)

http://www.youtube.com/watch?v=VrC2WhP61Fc

Un gran beso!

Unknown ha dit...

Estic totalmente d'acord amb la teva opinió de Noam Chomsky. Jo llegeixo tot el que cau en les meves mans d'ell, sobretot artícles al diari. T'aconsello també "Sobre democracia y educación", tinc el volum 1, tot i que encara no l'he acabat.

Anònim ha dit...

La que t'aconsella "Sobre democracia y educación" és la Eva, es a dir, jo.

Eva C

Dona invisible ha dit...

Hola, Mirandolina, ja ho diu Chomsky que aquesta crisi és diferent, que hi ha aquesta sensació de pèrdua d'esperança, que no s'hi veu cap solució. I jo tampoc no tinc tan clar que la crisi passi.
Totalment d'acord: cal una transformació del mateix sistema que genera aquestes crisis cícliques des del punt de vista general i que sempre afavoreix les desigualtats.
Ara bé, suposo que no hi haurà aquest sentiment col·lectiu mentre "anem tirant", mentre una gran majoria no estigui prou desesperada com per obrir els ulls i saber que hem de ser nosaltres els agents actius de la transformació.
Una abraçada, Mirandolina.

Dona invisible ha dit...

Hola, Antígona,
Sí, Chomsky debería ser lectura obligatoria en los institutos y en las universidades. Precisamente hace un momento y a raíz de lo que comentas de las personas que has visto en el metro, he leído una noticia que me ha dejado bastante tocada: los suicidios (yo diría asesinatos) que se están produciendo después que los más desfavorecidos hayan perdido la última ayuda del Estado y se hayan visto obligados a abandonar su casa por ser deshauciados. Han agotado todas las posibilidades y han perdido toda esperanza. Es terrible.
Totalmente de acuerdo con lo que apuntas sobre el verdadero motivo para la aplicación de las políticas de austeridad. Estamos en una situación de choc (recuerdo aquí a Naomi Klein) y va a ser aprovechada para enriquecer a unos pocos. Ya ha pasado en otras ocasiones.
Respecto a lo que dices de Hollande, creo que es una prueba lo suficientemente palpable para llegar a la conclusión que no todos los políticos son iguales y que el poder para el cambio lo tenemos el pueblo. Si nosotros no serían nada. Solo falta que despertemos aún más! Y, aunque democracia no es solo votar cada cuatro años, para mí también forma parte de la revolución opciones que ponen en duda este sistema.

Jajaja, muy bueno el vídeo de Astrud que me has pasado :-))

Otro gran beso para ti!

Dona invisible ha dit...

Hola, Eva!

Que bé que m'escriguis per aquí! Ara feia temps que no intercanviàvem impressions. Doncs gràcies per la referència de Chomsky, miraré el llibre que em comentes.
Una abraçada molt forta des de Viena!