La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

5 d’ag. 2012

Que en són, d'estranys, aquests austríacs! (post sense pretensions i poca-solta)

Hola! 

Com que l'estiu fa que només em funcioni mitja neurona i després d'uns quants posts assenyats i plens de voluntat de reflexió i pensament, he decidit escriure alguna cosa sense solta ni volta i parlar d'aquells petits detalls dels austríacs que em criden l'atenció i que tenen a veure amb la nostra quotidianitat. Són cosetes insignificants, però encara no he trobat cap persona que provingui de l'àrea Mediterrània que no s'hi hagi fixat. De què estic parlant? doncs de coses com aquestes: 

- A les cases austríaques normalment no hi trobes cap baieta tipus "motxo", per fregar el terra. És molt difícil trobar-les als supermercats, tan sols de tant en tant n'hi ha a establiments tipus BIPA o DM (que són supermercats-drogueria on assíduament hi trobes de tot -o gairebé de tot.). L'explicació és aparentment senzilla: a causa del clima, les cases austríaques tenen el terra normalment de fusta, amb la qual cosa no és gaire recomanable rentar-los amb baietes i aigua i sabó. Però, és clar, els terres dels lavabos o de la cuina no acostumen a ser-ho i ganes d'agenollar-me amb un drap ensabonat, doncs cap ni una! 

- El que tampoc no trobareu a cap d'aquests establiments és lleixiu. Aquí el lleixiu no existeix, ni tan sols en recordo el nom en alemany, perquè no el faig servir mai. Ma mare no s'ho podia creure quan van venir-me a visitar i ho va comprovar ella mateixa. No hi ha lleixiu. No en fan servir. Tan sols es pot trobar, segons m'han dit, a botigues turques, que trobes només a determinats barris. En desconec el perquè, la veritat. O no m'hi he parat a pensar.

- Si aneu a un bar vienès no espereu que, en demanar un Gintònic per matar la calor que pot fer durant l'estiu (més de 40 graus hem arribat a superar), us posin glaçons de gel al got. Ni tampoc penseu que serà tan fàcil comprar-ne a un bar o a qualsevol restaurant. En desconec les raons, però imagino que deu tenir a veure amb la durada tan curta que tenen els estius aquí. Potser no els surt a compte comprar glaçons per a l'estiu? Que jo sàpiga, a Viena, tan sols en venen a l'Ottakringer Brauerei, que és una cerveseria antiga convertida en botiga de la cervesa que duu el mateix nom. La falta d'aire condicionat als locals és, també, val a dir-ho de passada un altre tema. Els austríacs prefereixen, això sí, fer servir les terrasses durant l'estiu i la primavera, ja que en una altra època seria impossible, hi hauria risc de mort per congelació.

- Per a un vienès o una vienesa, la imatge de la felicitat és un JARDÍ. Si els pregunteu què han fet el cap de setmana, com a mínim la meitat et diran que han estat treballant al seu jardí. Tots ells estan esperant l'explosió de la primavera per veure les seves flors sorgir i omplir la grisor vienesa de colors. És com una cosa mística que s'escapa de les lleis de la raó. De debò, els envejo aquesta comunió que tenen amb la natura. 

- Sempre acostumo a preguntar als meus alumnes quines llengües parlen. I sempre n'hi ha algun o alguna que em contesta: "parlo anglès, alemany, francès, una mica de castellà i llatí!"  -Was? (Què? o per dins: eingrl?!) Que parles llatí? Sí sí, t'ho diuen tan tranquils. També té una explicació lògica: sorprenentment durant l'educació bàsica i secundària en aquest país se li dóna una importància cabdal al llatí. L'aprenen gairebé com si fos una llengua moderna més, però -és clar- dir que el parlen... em costa de creure haha 

- Per practicar els dies, números i mesos de l'any, faig que els meus alumnes em diguin algunes dates significatives i universals com per ex. Nadal. Per a ells Nadal és sempre el 24 de desembre. Potser té una explicació en la traducció del terme Nadal: "Weihnachten" (Nacht vol dir nit), però en canvi també existeix "heilige Nacht", és a dir "santa nit" per referir-se a la nit del 24 de desembre. Un misteri que encara haig de resoldre.

- I per últim, el fet més escatològic haha: els lavabos i vàters austríacs. A la majoria de les cases austríaques, el lavabo -allà on hi ha la pica per rentar-se les mans- està separat del vàter -allà on fas les teves necessitats. És una mica molest, però està pensat per a què, si convius amb altres persones, no ens interferim si algú vol dutxar-se i l'altre/a vol fer pipí, per ex. Fins aquí podria ser raonable, d'acord. Però el pitjor és la posició del foradet per on s'escola l'aigua en tirar de la cadena al vàter. Us poso una foto del vàter de casa meva hahah (avui sí que ensenyo les intimitats més íntimes). El foradet, aquí, és al davant; fixeu-vos-hi els que viviu a Espanya que a casa  normalment el forat és al darrere, de manera que quan un hom o una don diposita les seves cosetes allà, doncs se'n van pel forat del darrere i no cal veure-les. No sé si és per la influència alemanya d'analitzar-ho tot, però és realment desagradable veure tot el que sorgeix del teu cos quan has d'anar a fer-hi una visita per necessitat :-))) 

I amb aquest darrer apunt escatològic i una mica falton, us demano disculpes per les xorrades que he escrit aquí :-)

17 comentaris:

Anònim ha dit...

A Alemanya hi ha Clorix (lleixiu) de la Henkel a qualsevol supermercat inclòs al DM. Què estranys són els austriacs!

Anònim ha dit...

son estranys pero tienen lleixiu: Lauge. pregunta en el supermercado por "danclor"

Dona invisible ha dit...

Hahah gràcies per la informació sobre Alemanya. Hauria jurat que és el mateix en aquest sentit. Sempre va bé saber aquestes coses pràctiques. Dedueixo que vius o has viscut a Alemanya, Anònim, oi?

Dona invisible ha dit...

Ostres! Doncs no ho sabia. Gairebé tres anys vivint aquí i ja m'havia donat per vençuda sense fer servir "lauge" (sempre se m'oblida la paraula). Investigaré. Gràcies, anònim!

TRoyaNa ha dit...

D.I.
una entrada,com diria?molt.... instructiva.
Sí que son particulars,sí,però segur que ells i elles pensen el mateix d´algunes particularitats nostres...
supose que no tindre motxo ni lleixiu no ho portaria molt bé al dia a dia,un poc estrany també això que no posen glaçons de gel a les copes...
Lo del jardí s´entén, és com la gent que no té platja a la seua ciutat i està esperant l´estiu "como agua de mayo" per a anar de vacances a les costes...
I lo del vàter es el que més em crida l´atenció...els xiquets amb la seua curiositat natural s´ho passaran en gran amb l´espectacle...no? ja,ja
per cert,més que mai,sí que estas donant informació íntima sí...ja,ja,ja..
salut!

Bego Ña ha dit...

Sobre el LLEXIU: Deixant de banda si existeix o no el llexiu, el cas és que l'ús que en fan és molt restringit. El motiu: preservar el medi ambient. Una altra curiositat en aquesta línia: És molt difícil també trobar productes per decolorar els pèls/cabells. Motiu: Aquí acostumen a tenir els pèls més rossos.

Sobre el VÀTER: Sí, resulta bastant desagradable veure la teva merda servida en safata. Avantatge: No es produeix l'efecte "splash" quan fas una cagarada de certes dimensions que cau directament a l'aigua. Nota: A Alemanya els vàters no són com els d'Àustria, són els "normals" de tota la vida.

Dona invisible ha dit...

Troyana,
aquestes coses és important saber-les eh? hahaha
És clar, tinc molt clar que ells també pensen que nosaltres som estranys en un munt de temes, però -bé- si fóssim iguals en tot, seria molt avorrit, no? De totes maneres, el post era bastant de conya, eh?
A viure sense lleixiu, ja m'hi he acostumat, al principi pensava: i com desinfectaré el lavabo? Però ara ho porto molt bé fent servir d'altres productes. A tot t'hi acostumes. Ma mare, per això, estava ben capficada haha El gel sí que és més xungo, sí. Sobretot amb aquesta calor.
Hehe... això del vàter és l'element fort d'aquest post, ho sé. I és que de vegades més val no saber de primera mà les coses (vull dir en el moment més escatològic de la vida de cadascú haha).
Sí, ha estat un post ben personal haha
Una abraçada!

Dona invisible ha dit...

Bego, gràcies per les teves explicacions tan clarificadores hahaha
Això del lleixiu, ho hauria d'haver deduït, és clar! La seva preocupació pel medi ambient hauria de ser un model per a d'altres països, que desgraciadament no estan encara tan conscienciats.

El tema del vàter, doncs ja no recordava el desavantatge del mètode espanyol hahaha Però, en tot cas, continuo preferint-ho al que tenim aquí a Àustria. Ah, sí? A Alemanya també els tenen de l'altra manera? Jo em pensava que en això eren iguals alemanys i austríacs haha

Una abraçada, Bego!

Dorothy ha dit...

Que no tenen gel pels gintònics? Acab de decidir que Àustria no és el meu país per viure... Jajajajaja... M'encanta aquesta entrada, molt instructiva, sí, i divertidíssima. Jo ja fa temps que no empro lleixiu per una qüestió mediambiental, però és molt curiós que no en trobis. I això del llatí, aquí a Eivissa hi ha un professor que el parla com si fos una llengua viva més. Potser l'empren per comunicar-se en clau. Dit això només em queda dir dos coses:

Visca la dona Invisible!
Visquen les entrades sense solta ni volta!

Petonets

V ha dit...

Pues esta refrescante (y otras cosas) entrada me lleva a apetecerme todavía más visitar Viena. Dejando de lado el último apartado, que pese a todo es instructivo, aver me gusta lo delcuidado del jardín. Pero que meticulosos ellos podando aquí y haciendo injertos allá. Y pasando la corta cesped supongo.
Lo del gintonic a palo seco no se que decir, la verdad es que resulta extraño, y jamás me lo hubiese imaginado.Y encima hablan latín, derlo que deduzco que igual también saben latín.
No quiero despedirme sin agradecerte ese enlace y difusión de uno de mis humildes textos. Troyana ya me dijo. Eres un encanto en una ciudad encantada. Un abrazo.

Dona invisible ha dit...

Dorothy, això del gel és molt dur, sí, hahaha. Recordo els amics bascos d'una amiga que viu aquí de fa temps. Van venir de visita. Després de sopar, anem a prendre uns gintònics a un bar i els els posen sense gel. Si no fos perquè eren bascos (i de Bilbao!) diria que haurien començat a plorar, perquè de calor ja t'ho ben asseguro que en feia!
El lleixiu, tens raó... ens hauríem de conscienciar més. La veritat és que ni hi havia pensat que era per aquest motiu, aix. Aquí s'ho prenen molt seriosament això del medi ambient...
Hahaha, m'agradaria sentir el teu professor d'Eivissa que parla llatí. Em costa molt de creure que algú pugui parlar una llengua que, diguéssim, ja no està en actiu. Per a mi, traduir-la, llegir-ne textos, d'acord? Però parlar-la?
Haha... Gràcies, gràcies! De tant en tant, incloure una mica d'aire fresc a tanta entrada seriosa, doncs va bé.
Petonssssss

Dona invisible ha dit...

V, sin duda tienes que venir a visitar Viena. Jaja, lo del último apartado es algo a tener en cuenta, aunque ya sé que de entrada no era necesaria esa información jajaja
Sí, sí, lo del jardín es para verlo. Con todo su amor y su dedicación... El lunes por la mañana no se habla de otra cosa :-) Repito: los envidio!
El gintonic a palo seco se lleva mal, sí. Y lo del latín yo es que a veces no me puedo aguantar: se me queda cara de poema (o de Carmen :-P).
Sí, me acordé de tu entrada tan completa sobre aquella película y por eso se la recomendé a Troyana. Un placer.
Un abrazo!

Zamarat ha dit...

Jajaja!! Me parto! Recuerdo que cuando fui estaba angustiadísima con eso del water... Da un mal rollo... Respecto a las demás curiosidades que comentas, como solo estuve allí pocos días no puede observar lo de la fregona o la lejía. Sí que son raros, sí. Aunque lo del jardín y lo del latín me ha encantado, la verdad.
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Jeje :-) Me alegro que te haya hecho reír. Jeje, eso del váter, no eres la única. Mi hermana cuando vino a verme siempre me decía: aix, me dá una cosa ir a tu váter jejeje
Todo lo que digo aquí se basa en la experiencia de llevar un tiempo en Viena: no se descubre fácilmente que eso del latín por ej., no es que te lo diga alguien así un poco excéntrico, no! Es que te lo dicen muchas personas... Son raros raros... Pero es divertido :-)
Un abrazo!

U-topia ha dit...

Molt bon post :))

M'encanta coneixer les peculiaritats dels altres.

Ptnsssssssssssss i bon cap de setmana!!

Dona invisible ha dit...

Moltes gràcies, maca. Aquests peculiaritats ens fa úniques! :-)
Petonsssss i bon diumenge!

LaMirandolina ha dit...

Molt divertida, l'entrada! No sé donar raó de res. M'estranya força el tema lleixiu i gel, però més em va estranyar veure emmoquetats els terres, les parets i fins i tot les tasses del vàter dels banys a Anglaterra. Buf!