Encara amb la ressaca de l'acció internacional que va tenir lloc el passat diumenge i en motiu de la qual Viena va dur a terme també una acció, sota el lema "No nos vamos, nos echan", organitzat per "Juventud sin futuro" (clica sobre el nom per saber-ne més) i superada, vençuda, extasiada per un etern hivern a Viena, que avui (a bones hores!) sembla que ja comença a arribar al final, pel qual el citat dia els peus se'ns van transformar en blocs de neu caminants ni més ni mensy que un 7 d'abril, em disposo a actualitzar aquest bloc que ja comença a tenir teranyines. Se m'està omplint de pols en forma de comentaris "spam" provinents d'anònims malèfics follets i hi haig de posar remei.
M'atreveixo amb el tema de les consultes populars a Àustria perquè em desperten la curiositat i perquè és una cosa que no s'acostuma a fer en aquella banda d'Europa més propera al Mediterrani -com a mínim que jo sàpiga, que em corregeixi qui tingui més dades al respecte si m'equivoco.
Els ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Viena són cridats a votar repetides vegades respecte a un munt de temes d'interès i que els afecten o els afectaran en un futur. Són consultes, en què voten entre dues opcions o voten SÍ o NO, com a resposta a una pregunta que implica qüestions de vital importància. Si ens parem a analitzar els resultats de les darreres consultes, ens podem fer una certa imatge (no sé si acurada) de la societat vienesa.
Les darreres consultes es referien a: la regulació de les zones de pagament per aparcar a la ciutat, la participació de Viena com a candidata a les Olímpiades del 2028, la protecció davant la privatizació de l'aigua i el foment d'energies renovables.
Vet aquí els resultats:
Davant la pregunta:
A: Cal que es reguli l'aparcament a cada barri.
B: Cal trobar solucions per a cada barri en particular (amb consideració respecte als barris veïns).
El 63% de la població va votar B, és a dir a favor de prendre les decisions relacionades amb el "Parckpickerl" (que ve a ser com la zona verda de Barcelona) per districte, però -aquest és un matís important- tenint en compte mirar de no fotre els veïns dels barris colindants.
A la pregunta "Viena hauria de preparar-se per ser candidata de cara a els Olimpíades del 2028?", els vienesos van votar que no en un 72%. La raó principal és l'elevada despesa pública que això suposaria.
La següent pregunta era: Serveis comuns com l'aigua, la recollida d'escombraries, els hospitals, etc. haurien de ser protegits davant la privatització? Un 87% dels ciutadans i ciutadanes de Viena van votar que SÍ, per tant, contra la privatització d'aquests serveis.
La darrera pregunta a què fem referència avui és: La ciutat hauria de desenvolupar projectes d'energies renovables amb contribucions financeres dels ciutadans? I van votar que sí, amb un 66%.
Aquest panorama sembla força assenyat i coherent amb el mapa social de la ciutat. Però he de dir que davant d'aquest mètode de participació, tinc l'ànima dividida: d'una banda m'agrada molt que es pregunti al poble la seva opinió i se li permeti participar de les decisions que els afectaran al seu dia a dia. Però, de l'altra, em preocupa que les preguntes algun dia puguin arribar a ser perilloses: què passaria si entrés un govern de l'FPÖ a l'Ajuntament de Viena i demanés fer fora totes les persones estrangeres que viuen al país? Sí, ja sé que és un cas extrem, però el faig servir com a metàfora.
De fet, fa poc també hi va haver una consulta a nivell estatal sobre l'obligatorietat del Servei Militar i els austríacs (sobretot gràcies a les persones de fora de Viena) van votar-hi a favor. Sí: els austríacs volen que els seus joves nois s'estiguin un any de la seva joventut al servei militar del seu país. Sí, encara han de decidir sobre això. Encara és un gran debat. I així és la democràcia més directa. Per a mi aquest sistema funciona si tothom té accés a la informació i l'interès per valorar les opcions. És clar que ja anem a parar a la base de tot: l'educació. I fins aquí unes reflexions esparses que em rondaven de feia temps.
 |
| A qualsevol marquesina hi ha cartells com aquest. |
Els ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Viena són cridats a votar repetides vegades respecte a un munt de temes d'interès i que els afecten o els afectaran en un futur. Són consultes, en què voten entre dues opcions o voten SÍ o NO, com a resposta a una pregunta que implica qüestions de vital importància. Si ens parem a analitzar els resultats de les darreres consultes, ens podem fer una certa imatge (no sé si acurada) de la societat vienesa.
Les darreres consultes es referien a: la regulació de les zones de pagament per aparcar a la ciutat, la participació de Viena com a candidata a les Olímpiades del 2028, la protecció davant la privatizació de l'aigua i el foment d'energies renovables.
Vet aquí els resultats:
A: Cal que es reguli l'aparcament a cada barri.
B: Cal trobar solucions per a cada barri en particular (amb consideració respecte als barris veïns).
El 63% de la població va votar B, és a dir a favor de prendre les decisions relacionades amb el "Parckpickerl" (que ve a ser com la zona verda de Barcelona) per districte, però -aquest és un matís important- tenint en compte mirar de no fotre els veïns dels barris colindants.
A la pregunta "Viena hauria de preparar-se per ser candidata de cara a els Olimpíades del 2028?", els vienesos van votar que no en un 72%. La raó principal és l'elevada despesa pública que això suposaria.
La següent pregunta era: Serveis comuns com l'aigua, la recollida d'escombraries, els hospitals, etc. haurien de ser protegits davant la privatització? Un 87% dels ciutadans i ciutadanes de Viena van votar que SÍ, per tant, contra la privatització d'aquests serveis.
La darrera pregunta a què fem referència avui és: La ciutat hauria de desenvolupar projectes d'energies renovables amb contribucions financeres dels ciutadans? I van votar que sí, amb un 66%.
Aquest panorama sembla força assenyat i coherent amb el mapa social de la ciutat. Però he de dir que davant d'aquest mètode de participació, tinc l'ànima dividida: d'una banda m'agrada molt que es pregunti al poble la seva opinió i se li permeti participar de les decisions que els afectaran al seu dia a dia. Però, de l'altra, em preocupa que les preguntes algun dia puguin arribar a ser perilloses: què passaria si entrés un govern de l'FPÖ a l'Ajuntament de Viena i demanés fer fora totes les persones estrangeres que viuen al país? Sí, ja sé que és un cas extrem, però el faig servir com a metàfora.
De fet, fa poc també hi va haver una consulta a nivell estatal sobre l'obligatorietat del Servei Militar i els austríacs (sobretot gràcies a les persones de fora de Viena) van votar-hi a favor. Sí: els austríacs volen que els seus joves nois s'estiguin un any de la seva joventut al servei militar del seu país. Sí, encara han de decidir sobre això. Encara és un gran debat. I així és la democràcia més directa. Per a mi aquest sistema funciona si tothom té accés a la informació i l'interès per valorar les opcions. És clar que ja anem a parar a la base de tot: l'educació. I fins aquí unes reflexions esparses que em rondaven de feia temps.
11 comentaris:
La primera vez que oí eso de las consultas populares fue en "Salvados", pero creo que era en Suiza. Me pasa como a ti: es una opción que tiene las dos caras y, como tú comentas, puede ser peligroso.
Quitando lo de la mili, que resultados tan buenos han salido, no?? Ya podíamos copiar algo por aquí...
Abrazo!
Crec que es positiu, sens dubte, que es consulti a la població sobre temes que els afecten, encara que és cert que poden produir-se consultes perilloses i respostes encara més perilloses... però quina és la alternativa?? deixar-lo en mans d'especialistes?? Doncs... em sembla que encara és pitjor.
Ja era hora que actualitzares ehhh :))
Molts petonsssssssssss i bona primavera!!
Hola, Zamarat!
Sí, en Suiza también utilizan el mismo sistema. Recuerdo la polémica que hubo respecto a los minaretes allí, cuando la población se decantó por el NO. Uno de los ejemplos que demuestran que puede llegar a ser peligroso.
Me gustan los resultados en Viena, sí, lo de la mili es a nivel austríaco. Hay una gran diferencia entre la capital y el resto del país...
Un abrazo!
Hola, Laura!
Sí, és clar, qualsevol mètode de participació ciutadana hem de considerar-lo positiu, però el poble de vegades també pot arribar a ser injust. Per això deia que pot ser perillós. Sempre participació, però amb totes les eines i amb sentit crític.
Petonsssssss
Una democràcia tan participativa planteja aquests dubtes, que, de cop, deixes de confiar o te n'adones de la manca de confiança en l'educació de la resta o en els valors de la resta. Una democràcia participativa té aquests perills. No m'estranya que hi donis voltes.
Un petonàs
Sí, és cert, de totes maneres, ens manca la cultura de la participació i ens fa molta falta, crec.
Petonsssssss
Pues mira, a mí de entrada me parece muy buena idea, al menos como contrapunto al hecho de que la democracia, en la mayoría de los países, se haya convertido en un puro formalismo no consistente más que en depositar un voto cada cuatro años en una urna y que, a partir de él, los políticos se sientan legitimados a hacer cualquier cosa que les venga en gana. Supongo que sabes que aquí sigue habiendo debate en torno al hecho de que el actual gobierno haya accedido al poder con un programa electoral que luego se ha dedicado a incumplir punto por punto, alegando verse forzado por las circunstancias para ello. Desde diferentes frentes se le ha reclamado la disolución del gobierno y la celebración de nuevas elecciones. Como era de esperar, el gobierno hace oídos sordos. Una auténtica burla, puesto que la legitimidad de un gobierno sólo procede del cumplimiento del programa electoral por el que fue elegido.
Son otros los peligros que a mí se me han ido viniendo a la cabeza conforme te leía, antes de llegar a tu última reflexión. De entrada, que tales consultas populares pudieran no resultar más que una farsa para generar la apariencia de legitimidad popular en relación con medidas que el gobierno pretende adoptar. Las maneras de convertirla en una farsa son muchas. En primer lugar, es el gobierno quien decide –supongo, corrígeme si me equivoco- qué se pregunta al pueblo y qué no se pregunta, así como el modo en que se formula la pregunta, que inevitablemente condiciona y limita la posibilidad de respuesta. ¿Crees que en Austria cualquier tema sería susceptible de consulta popular, o hay temas, que tal vez sean mucho más decisivos sobre la población, sobre los que nunca se preguntará? Por otra parte, ya sabemos de la importancia de la manipulación informativa en las sociedades democráticas. Si la consulta popular va precedida de una campaña informativa a la ciudadanía falseadora del asunto sobre el que ésta debe votar, el resultado puede acabar yendo en contra de los intereses de los ciudadanos sin que éstos siquiera se percaten en el momento de ejercer su derecho al voto. Es decir, que la campaña informativa podría estar ya encaminada a dirigir la intención de voto conforme a los intereses del gobierno o de los lobbies de presión que lo rodean. Recuerdo que aquí, hace un par de veranos, un medio de comunicación importante hizo encuestas sobre si los ciudadanos estaban dispuestos a hacer sacrificios para salir de la crisis. Más de un 90% respondió que sí. Algo que, a mi juicio, sólo pudo derivar del escaso conocimiento de la población –al menos por aquel entonces- de los verdaderos motivos que se encuentran en el origen de la crisis y de la constante y machacona repetición del “hemos vivido por encima de nuestras posibilidades” por parte de tantísimos medios de comunicación.
Y, por último, estaría la cuestión de si realmente el gobierno respeta el resultado de las consultas populares, o finalmente, después de dejar pasar un tiempo –ya sabemos de la corta memoria de la gente en esta sociedad sobreinformada- hace lo que le da la gana.
Vamos, que tal y como se han venido desarrollando de un tiempo a esta parte las sociedades llamadas democráticas –sujetas a tantos intereses económicos que las vuelven tan poco transparentes- tendería de entrada a desconfiar de que estas consultas populares sean realmente tales, y no una simple estrategia por medio de la cual los gobiernos pretendan ganar un presunto respaldo popular a decisiones que, de antemano, ya tienen pensado tomar.
Pero sobre eso tendrás tú una opinión más formada. ¿Qué impresión tienes tú allí en Viena?
Un gran beso!
M'alegro molt que tornis a actualitzar el teu blog, jo també torno a poc a poc a fer respirar el meu. M'és de gran ajuda la teva visió de Viena per ampliar la meva. Em preguntava que significava aquest cartell, el meu alemany es encara molt minso.
Una abraçada ja cálida***
Hola, Antígona,
tus comentarios siempre con mucha miga. Así me gusta!
Sí, sigo muy de cerca la realidad española. Cada día me desanimo y me indigno unas cuantas veces. Y, tienes toda la razón, las urnas no legitiman a un partido para hacer lo que le dé la gana o todo lo contrario de lo que decía en su campaña. Los votos no son un cheque en blanco y tendría que poderse pedir cuentas una vez aplican una y otra vez esas políticas que no estaban en sus programas.
Por otro lado, coincido con los peligros que también apuntas: la posible campaña de "preparación" para el voto, el modo en que están redactadas las preguntas, el hecho que se decida preguntar respecto a algún tema y no respecto a otros... No he querido profundizar más en ello porque me faltan datos, me faltaría hablar con más gente, y quizás me faltaría llevar más tiempo aquí, haber captado todavía más el "Zeitgeist" de este curioso pueblo. Pero sí que puedo decirte que, siempre que se prepara alguna de estas consultas, ya hay campañas en forma de grandes carteles por toda la ciudad, organizadas por el partido más populista que existe, el más demagógico: el FPÖ (extrema derecha) acusando sobre todo al SPÖ (Partido socialista, en mayoría en el ayuntamiento de Viena, que actualmente gobierna junto con Die Grünen, los Verdes) de hacer una campaña tendenciosa y preguntar de forma -digamos- no muy inocente.
Evidentemente que esas preguntas no son neutrales, están elaboradas de una determinada manera, es política en definitiva. Pero también creo que es la responsabilidad de los ciudadanos y ciudadanas de Viena informarse de las opciones que se les ofrecen e ir más allá, algo que me temo no pasa siempre (por ser optimista y no decir no pasa nunca).
De todas formas, muchas veces los resultados no son los esperados: hace tiempo que se viene dando en Austria el debate sobre el servicio militar obligatorio y creo que era la intención del gobierno socialista la de acabar instaurando el servicio militar profesional y no obligatorio para todos los chicos. Finalmente se impuso por voluntad popular la obligatoriedad, creo que por la fuerza de la Austria rural, más conservadora. También algún austríaco me comentó que la opción de "no obligatoriedad" estaba mucho menos elaborada. La verdad es que no indagué más. Pero en principio y de momento el asunto se queda como decidió el pueblo.
Estuve buscando información sobre si estas consultas son vinculantes o no y realmente no lo son, pero en principio se respeta la decisión de los votantes.
Pot otro lado, a tu pregunta sobre si creo que hay temas susceptibles de no ser preguntados en Austria, efectivamente creo que sí que los hay. Por ejemplo: la Iglesia y sus privilegios. Todavía es un tema tabú en este país, como en muchos otros. No creo que se atrevan a preguntar algo al respecto, puesto que la influencia aquí es enorme. Y eso lo dejaría para otro post: cuántos austríacos me dicen que España es un país tan católico y yo les respondo: ¿Y Austria?
Finalmente, yo no sé hasta qué puntos las consultas están manipuladas, lo que sí que sé es que como mínimo ponen en el centro del debate muchas cuestiones que nos atañen a todos: la gestión del agua, las energías renovables, la obligatoriedad del servicio militar, y muchos otros temas... y para mí eso es positivo: posicionar a las personas. Pero, claro, me queda la duda de si eso no es un poco una falsificación de la democracia...
Gracias por tus reflexiones!
Besosssssssss
Hola, Ofèlia!
I jo m'alegro que tornem a reprendre el contacte. Jo el vaig actualitzant ara molt més lentament que abans, però aquí seguim!
Les preguntes que apareixen a les fotos són les que he exposat al post :-)
Una abraçada i seguim escrivint-nos per aquí!
Te estás volviendo más invisible que nunca, Dona :)
Sólo quería mandarte un beso, que me imagino que andarás muy atareada.
Muacks!
Publica un comentari a l'entrada