En aquesta entrada presento dos llibres que vull re-re-comanar :-), conjuntament amb els respectius blocs que citaré i enllaçaré a sobre de cada nom:
La novel·la és de l'escriptor hongarès
Sándor Márai (per a més informació, clica sobre el nom) i està ambientada al Budapest de l'època imperial. Parla d'una història d'amor a tres bandes, d'un triangle amorós. Dues dones i un home, dues persones que formen part de l'alta societat de l'època i una persona que prové de les classes més baixes. Totes tres persones aporten un punt de vista diferent sobre la vida i, sobretot, sobre l'amor. El llibre està dividit, doncs, en tres parts, que conformen els tres punts de vista dels personatges, que parlen en un flaix back sobre les seves experiències al voltant de les relacions que han viscut, també com a excusa per analitzar les relacions socials entre els diferents sectors i la societat de l'època.
El llibre està plagat de sentències que, sense ser adoctrinadores ni moralitzants, són una bona porta d'entrada a la reflexió sobre grans temes vitals, sobretot quant a l'amor. No acostumo a subratllar frases als llibres, però en aquest cas, les paraules se'm quedaven gravades a la ment, com martells sobre un munt d'argila, i no podia sinó evitar que em marxessin a l'oblit. Així, alguns fragments que tinc subratllats són: "
Darrere de qualsevol abraçada de debò hi ha la mort, amb les seves ombres que són tan denses com els rajos d'alegria. Darrere de qualsevol petó sincer s'amaga el desig secret d'aniquilar-se, aquella sensació de felicitat total, sublim, que ja no regateja més, la consciència que la felicitat equival sempre a deixar-ho tot i lliurar-se completament a un sentiment." (pàg. 314) "
Estimar és conèixer plenament l'alegria i tot seguit morir". (pàg. 314) La qüestió del temps és present de manera directa i indirecta en totes aquestes reflexions. Del llibre es desprèn que l'amor mai no és etern, que aquest sentiment dura un temps i que després mor, com totes les coses en aquest món. M'ha sorprès el gran coneixement de l'ànima humana d'aquesta autor, i la desmitificació del que podia semblar a simple vista una gran història d'amor de pel·lícula. El llibre no es queda a la superfície, no acaba com una bonica representació de la realitat, sinó que és la realitat, la complexitat dels sentiments i la constatació que les coses mai no són tan senzilles com ens pensem.
M'ha agradat especialment la tercera part del llibre, en què parla la que fou minyona de la mestressa casada amb l'home que va estimar-la; és a dir: la tercera part del triangle amorós. La seva visió de la classe benestant és del tot reveladora: coneixem el que pensa una persona a qui probablement mai s'havia donat veu. I de nou apaerix el tema del temps: "
La pàtria es dóna només una vegada a la vida, com l'amor, l'amor de veritat. I la pàtria passa, igual que l'amor de debò. Ja està bé així; si no, no es podria aguantar." (pàg. 372-373)
Però de totes les reflexions que hi ha a la novel·la, em quedo amb una que fa precisament l'home respecte a la passió amorosa: "
La passió no té res de festiu. Aquesta força tenebrosa, que no para de crear i de destruir el món, no fa preguntes a aquells que no toca, no els demana si els ve de gust o no, no es preocupa gaire dels sentiments humans. Ho dóna tot i tot ho demana; és un corrent elèctric sense condicions, alimentat per la mateixa energia primigènia de la vida i de la mort. No hi ha cap més manera de saber què és la passió... hi ha molt poques persones que atenyen aquest punt!" (pàg. 312-313)
No cal dir que la novel·la és altament recomanable, així com el bloc del qual vaig extreure la referència. Gràcies, Laura :-)
L'altre llibre que recomano i que a la vegada vaig veure recomanat és
L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (ed. La Campana), de l'autor suec
Jonas Jonasson (si fas clic sobre el nom, podràs accedir a la seva pàg. web). La primera vegada que el vaig veure ressenyat va ser al bloc de
La Mirandolina (clica sobre el nom i visitaràs el seu piset-bloc). En aquesta
entrada (fes clic sobre "entrada") la Mirandolina em va despertar la curiositat per un llibre ben original. Després també en vaig llegir una crònica al bloc de la
Dorothy (el mateix: clica sobre el nom per anar-hi). La ressenya que ella en va fer és
aquesta.
L'avi de 100 anys... és la història de l'Allan Karlsson, un senyor que en fer 100 anys s'escapa de la residència per a gent gran en què viu. Li han organitzat una festa i tot està preparat per al gran dia, però l'Allan no té ganes de celebracions i decideix prendre el destí amb les seves mans i començar una aventura. A partir d'aquí inicia un recorregut boig per diferents indrets del país, on el protagonista es va trobant amb tot de personatges excèntrics: un jove pertanyent a una organització criminal, el propietari d'un frankfurt que ha començat moltes carreres universitàries i no n'ha acabat cap, una dona pèl-roja maquíssima que té una elefanta anomenada Sonja com a mascota...
El llibre és disparatat, intel·ligent i divertit a parts iguals; a banda combina els episodis de l'època contemporània amb la història de la vida de l'Allan, que des de ben jove hereta el negoci de les bombes, les armes. A més, coneix el terrible secret de la fabricació de la bomba nuclear... En aquest camí vital, continuem trobant personatges peculiars, com el germà fictici proscrit i desconegut de l'Albert Einstein, en Herbert, que té una capacitat intel·lectual aparentment limitada, o l'Amanda Einstein, ànima bessona del Herbert. El més interessant d'aquest recorregut és com l'autor repassa la Història a través dels seus personatges: Truman, Stalin, Franco, Mao... en diferents etapes de la seva vida, l'Allan Karlsson coneix aquests dirigents, dictadors psicòpates que van tenir el destí dels ciutadans i ciutadanes dels seus respectius països a les seves mans. Mentre llegia reflexionava sobre els episodis històrics diversos que Jonass va citant, en una magistral combinació de realitat i ficció i em deia que l'autor ha de ser un gran coneixedor d'aquests fets històrics, per tal de poder donar-los la volta i fer-ne una Història com aquesta. El que es desprèn d'aquest relat irònic i molt àcid, que desmitifica tota figura històrica rellevant, no és, però, gaire alentador: les ideologies com a dogmes són perilloses i fan dels seus representants uns titelles, o més ben dit: si algú segueix un ideal per damunt de tot, i en fa l'únic objectiu, sense parar-se a reflexionar sobre el que es va trobant pel camí cap a aquest objectiu, corre el perill de convertir-se en un dèspota. En tot cas, el llibre és una mostra narrada de manera intel·ligent de com arribaren a l'absurditat la defensa d'aquests ideals, tergiversats i malversats per uns pocs psicòpates (l'episodi de l'Stalin és un dels més delirants, ben narrats i alhora exemplificadors del llibre).
Doncs bé, una altra novel·la recomanada que recomano. Gràcias, Mirandolina i Dorothy.
I, com que ahir vaig acabar
L'avi de 100 anys... i, en sortir de la feina, vaig passar per una de les llibreries més conegudes de la ciutat, no em vaig poder estar de fer-me amb tres exemplars de nous llibres que esperen a ser llegits a partir de JA! I com que els darrers llibres han estat en la meva llengua materna (bé, una de les meves llengües maternes), vaig decidir que ja tocava tornar a fer l'esforç de llegir en llengües estrangeres, així doncs, els llibres són en alemany, francès i anglès. Toca fer un triple esforç, però sé que val la pena:
Stefan Zweig,
Auf Reisen (Ed. Fischer). Per fer honor al títol del meu bloc i perquè em ve de gust de nou llegir algun llibre dels molts que encara tinc pendents del meu adorat Stefan Zweig. Mentre era a la llibreria vaig estar una estona mirant la secció d'autors austríacs i no vaig poder evitar recordar les bones estones que he passat llegint
Carta a una desconeguda o
24 hores en la vida d'una dona. De manera que vaig comprar aquest llibre que relata alguns viatges de l'autor austríac al llarg de la seva vida: La Provença, Itàlia, Espanya, Europa, Índia, Amèrica... Estic desitjant llegir-lo!
 |
| Fotograma de la pel·lícula |
Philippe Pozzo di Borgio,
Le second souffle (Le Livre de Poche). Ho reconec: em va atrauare per la fama que ha assolit la pel·lícula que se'n va fer amb el títol "Intouchables". Pel que he llegit, el llibre en la seva primera edició va ser un fracàs de vendes, i no és fins que la pel·lícula ha arrasat a les taquilles al país veí d'Espanya que ha tornat a reeditar-se i a tenir un gran èxit. Sí, he caigut en la trampa de l'èxit comercial, però com a mínim he comprat el llibre en francès per poder practicar una mica. És la història, com sabem, d'un home de l'alta societat francesa a qui li canvia la vida completament després d'un accident; coneix un immigrant negre, que l'ajuda i amb qui construeix una bona amistat. En aquesta edició hi ha una segona història curta titulada "Diable gardien". El llegirem abans de veure'n la pel·lícula, a veure què tal.
Noam Chomsky,
Occupy (Penguin Special, ed. en anglès). Sobren les paraules, l'intel·lectual Noam Chomsky dóna compte del moviment Occupy des dels seus inicis el passat 2011 a Nova York. Inspirat en la Primavera Àrab i en el 15M, aquest moviment també ha estat inspiració per a molts altres corrents ciutadans que no es resignen a acceptar el sistema en què vivim. M'interessa particularment la visió alternativa que es pugui donar des d'un país que ha estat capdavanter quant al capitalisme com és els Estats Units. No tinc cap dubte que trobaré moltes semblances amb el mateix moviment aquí a Àustria.
I això és tot! Ara tinc un dilema: quin llibre començo a llegir primer?
