La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

18 de gen. 2010

Stephan Zweig i les dones

Si voleu comprovar com pot arribar un home a entendre el nostre esperit us recomano que llegiu Carta d'una desconeguda, d'Stephan Zweig. Us preguntareu com pot ser que algú que visqués la seva època ens entengués tan bé. Sempre penso que tot el que passa avui: el nostre comportament, els hàbits, costums, tenen un claríssim referent històric. Deixo parlar l'escriptor:

Ahora bien, puesto que el ambiente, sobre todo en Viena, también en aquella época de moralidad estaba cargado de peligrosos gérmenes de infección erótica, una muchacha de buena familia tenía que vivir en una atmósfera totalmente esterilizada desde su nacimiento hasta el día en que bajaba del altar nupcial con su marido. Para proteger a las muchachas, no se las perdía de vista ni por un instante. Se les asignaba una institutriz que tenía que velar para que, Dios nos libre, no dieran un solo paso fuera de casa sin protección; las acompañaban a la escuela, a las clases de baile y de música, y también iban a recogerlas.
(…)
Pero así es como la sociedad de entonces quería a las muchachas: necias y desinformadas, bien educadas e ignorantes, curiosas y vergonzosas, inseguras en inútiles, marcadas desde el principio por una educación ajena a la vida, para que después se dejaran llevar abúlicamente al matrimonio y se dejaran moldear por el hombre.

Extret de: El mundo de ayer, d'Stefan Zweig (1881-1941)

Hem avançat moltíssim, però... encara em pregunto: quan ens desempallegarem de l'estigma social que les generacions han imprès en el nostre ADN?

2 comentaris:

Elena ha dit...

Oi que en van fer una obra de teatre de "Carta d'una desconeguda"? Crec que la vaig anar a veure... Sí, sí, amb la Vilarasau i la Marta Marco.

Dona invisible ha dit...

Hola, Elena!

Sí, sí, la van fer al teatre Borràs. La Marta Marco hi feia un súper paper. Jo també la vaig veure i em va encantar!